Resultats de la cerca

El 1859 hom hi establí una adoberia, convertida després en filatura Passà a mans de diversos propietaris el darrer, Calvet, renovà edificis i habitatges i construí un nou pont sobre el Ter

L’empresa s’establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l’indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom Es troba a la dreta del Ter, a l’altra banda de l’Esquerda Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors El 1950 hi treballaven 730 obrers L’embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament

Erigida per la família Remisa a mitjan s XIX i explotada després per la família Rusiñol dita per això colònia Rossinyol fins el 1930 Aprofità el salt d’aigua aleshores la fàbrica Dulcet Tenia un nucli de poblament, ara també abandonat, situat entorn de la capella de Sant Joan Baptista

El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l’aprofitament de l’aigua del riu com a força motriu d’una fàbrica de filats i teixits en l’indret del mas de la Coromina El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella 1903 La raó social d’aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l’aiguat del mes d’octubre

Fou abandonada, car el pantà de Sau s’hi embassa en èpoques de crescuda

Fou aixecada per l’empresa escocesa Coats el 1895 i es convertí en una de les colònies més majestuoses de la conca del Ter El 1903, els Coats s’associaren amb els Fabra, una de les principals empreses cotoneres catalanes nasqué aleshores, Fabra i Coats, integrada dins la major companyia mundial de fil de cosir  L’empresa deixà de treballar el 1999 i des d'aleshores l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i el Museu del Ter han maldat per reconvertir la colònia en un espai d'interès turístic i pedagògic L’any 2013 el conjunt fou declarat  bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de…

La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga superfície d’…

És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major,…

Pren el nom d’una antiga masia situada a la dreta del Ter i testimoniada ja al s XII