Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Khingan
Massís
Massís de la Xina septentrional que s’estén en direcció SW-NE al llarg de la frontera de Mongòlia fins al riu Amur, tancant per l’W la plana del NE de la Xina.
És un bloc cristallí de 2 000 m d’altitud, amb pendents suaus per l’W i escarpats pel vessant oriental Presenta falles complexes amb afloraments de roques volcàniques andesites
Monte Rosa
El cim del Monte Rosa des de Gornergrat
Roger W (CC BY-SA 2.0)
Massís
Grup muntanyós dels Alps Penins, entre Suïssa i Itàlia, i on es troba una de les màximes altures de la gran serralada (4.645 m).
En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps
Tibesti
Massís
Massís muntanyós de l’Àfrica sahariana, al N del Txad, però que s’estén també pel S de Líbia i per un petit sector del NE de Níger.
Ateny 3 415 m al mont Emi Koussi, altitud màxima del Sàhara De sòcol cristallí, és recobert en part per extenses colades basàltiques Terciari Presenta un relleu molt desgastat per l’erosió eòlica Té alguns sectors esteparis i uns quants oasis a la perifèria La població, preponderantment nòmada o seminòmada, es dedica a la ramaderia
monts Apuseni
Massís
Massís de Romania, al límit occidental de Transsilvània.
Constituït per un nucli cristallí, es distingeix un massís central monts Bihor, amb una altitud mitjana de 1 800 m Curcubăta, 1 848 m, voltat d’altres massissos ben individualitzats que no superen els 1 000 m d’altitud En conjunt, els límits dels Apuseni poden ésser assenyalats entre la vall del Someş al nord, i la del Mureş al sud Econòmicament, la seva importància radica en els dipòsits de bauxita, sofre, manganès, argent i or, i en l’aprofitament hidroelèctric dels rius que el travessen Criş Alb, Mureş, Someş, Şic, i Arieş