Resultats de la cerca

És famós per les extenses plantacions de te, cafè, teca i bambú

La gran riquesa minera de la regió carbó —50% de la producció de l’Índia—, ferro, coure, manganès, urani ha potenciat l’establiment d’importants indústries pesants metallúrgia i siderúrgia

És situat entre les muntanyes de Kunlun, al N, l’Himàlaia i el riu Indus, al S, la vall de Shyok, a l’E, i l’Hindu Kush, a l’W Comprèn quatre serralades, que s’estenen uns 400 km de NW a SE Gran Karakoram o Muztagh, Aghil Karakoram, Kailas Karakoram i serralada Ladākh L’altitud màxima és el K2 8 611 m, però hi ha diversos pics de més de 7 000 m Gasherbrum 8 035 m, Rakaposhi 7 789 m, etc Hi abunden les glaceres de tipus himalaià formades per la confluència d’altres de secundàries Baltoro 86 km, Siachen 72 km i Rimo

És un bloc cristallí de 2 000 m d’altitud, amb pendents suaus per l’W i escarpats pel vessant oriental Presenta falles complexes amb afloraments de roques volcàniques andesites

Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les  illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392 el santuari…

Té una altitud mitjana de 2 000 m, i culmina al Doda Betta 2 636 m Sotmès als monsons, rep fortes pluges a l’W hi és explotat comercialment el tec Regió molt poblada 160 h/km 2 , dedicada principalment al conreu del te i la quina, ha adquirit una gran importància com a font d’energia hidroelèctrica

Situades a l’oest del Huang He, al sheng de Quinghai És un massís caledonià erosionat de 300 km d’amplada màxima i 900 km de longitud, que culmina a 6 350 m d’altitud Al vessant nord, més humit, hi ha boscs de coníferes al sud, més sec, la vegetació és escassa

La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…

Muntanya sagrada, hi ha diversos temples budistes i taoistes

De vessants escarpats al N i al S, és cobert de bosc És considerat el límit nord del Dècan i continua a l’est amb les serralades de Mahādeo i Maikala