Resultats de la cerca

El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la vila de Prats de…

És famós per les extenses plantacions de te, cafè, teca i bambú

La gran riquesa minera de la regió carbó —50% de la producció de l’Índia—, ferro, coure, manganès, urani ha potenciat l’establiment d’importants indústries pesants metallúrgia i siderúrgia

Separa les comes d’Ulldeter, de l’Orri i de Fresers i s’uneix al puig de Bastiments pel coll de la Marrana 2 550 m alt

És situat entre les muntanyes de Kunlun, al N, l’Himàlaia i el riu Indus, al S, la vall de Shyok, a l’E, i l’Hindu Kush, a l’W Comprèn quatre serralades, que s’estenen uns 400 km de NW a SE Gran Karakoram o Muztagh, Aghil Karakoram, Kailas Karakoram i serralada Ladākh L’altitud màxima és el K2 8 611 m, però hi ha diversos pics de més de 7 000 m Gasherbrum 8 035 m, Rakaposhi 7 789 m, etc Hi abunden les glaceres de tipus himalaià formades per la confluència d’altres de secundàries Baltoro 86 km, Siachen 72 km i Rimo

Té una altitud mitjana de 2 000 m, i culmina al Doda Betta 2 636 m Sotmès als monsons, rep fortes pluges a l’W hi és explotat comercialment el tec Regió molt poblada 160 h/km 2 , dedicada principalment al conreu del te i la quina, ha adquirit una gran importància com a font d’energia hidroelèctrica

S'estén des del coll de la Bona 1 890 m alt, a l’WNW, fins a la Berruga 1 785 m, passant pel pla de Pujalts, on hi ha els pics més alts roc dels Llamps, 2 046 m puig de Mogrony , de coma Ermada o de Pedra Picada, 2 045 m, per la Cubil 2 004 m i el coll Pan 1 747 m El solell forma un replà, on s’estableix el contacte entre el paleozoic de la zona axial pirinenca i el Permotriàsic que serveix de trànsit a les Serres Interiors S'estén del serrat Llis al pla de Sant Pere, on hi ha el santuari de Mogrony i el puig de Sant Pere 1 665 m alt Les torrenteres afluents del Merdàs solquen profundament…

És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap al S amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt, comença el Subpirineu ripollès Aquest sector sud-…