Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Serra do Gerês
Massís
Massís granític de Portugal, a la regió de Minho, que forma part del massís Galaic.
És limitat per les valls del Limia i el Cávado La màxima altitud és de 1 544 m
serra de la Creu
Massís
Massís muntanyós (734 m alt.) de la Ribera d’Ebre, un dels que formen la serra de Tivissa, dins el terme de Tivissa (dit, també, la muntanya de Tivissa), que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi
el Montgrí
Vista del massís del Montgrí, amb les restes del Mas Reguinell
© Vincent van Zeijst
Massís
Massís calcari, vora la costa, que separa l’Alt Empordà i el Baix Empordà, dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392 el santuari…
Serra da Estrêla
Massís
Massís occidental del Sistema Central, a Portugal.
S'estén en direcció NE-SW pel centre de Portugal, entre els rius Mondego, al nord, i Zêzere, al sud És un horst granític on actuà el glacialisme fins als 1 400-1 500 m, el qual donà lloc a la formació de llacs Comprimida i a glaceres de vall la més important formà la vall de Zêzere Malhão da Estrêla n'és l’altitud màxima 1 993 m
muntanyes de Begur
Massís
Massís muntanyós, a l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana, entre la vall de l’Aubi i la mar i entre la platja de Pals i Palamós.
El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs…
escala d’Anníbal
Massís
A l’època romana, nom d’una muntanya del litoral nord de Catalunya, segons Mela, generalment identificada amb el Montgrí.