Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Rinjani
Massís
Massís volcànic de l’illa de Lombok, Indonèsia (3 726 m).
Hi ha un llac al cràter apagat
Ēlāmalai
Massís
Massís muntanyós de l’estat de Kerala, Índia, a la part sud dels Ghats Occidentals (1 380 m).
És famós per les extenses plantacions de te, cafè, teca i bambú
Chotanāgpur
Massís
Massís de l’Índia, als estats de Madhya Pradesh i Bihār, divisòria d’aigües entre les conques del Mahānadi, al sud, i el Ganges, al nord.
La gran riquesa minera de la regió carbó —50% de la producció de l’Índia—, ferro, coure, manganès, urani ha potenciat l’establiment d’importants indústries pesants metallúrgia i siderúrgia
Karakoram
Massís
Massís muntanyós del N de Caixmir, en gran part dins el Pakistan.
És situat entre les muntanyes de Kunlun, al N, l’Himàlaia i el riu Indus, al S, la vall de Shyok, a l’E, i l’Hindu Kush, a l’W Comprèn quatre serralades, que s’estenen uns 400 km de NW a SE Gran Karakoram o Muztagh, Aghil Karakoram, Kailas Karakoram i serralada Ladākh L’altitud màxima és el K2 8 611 m, però hi ha diversos pics de més de 7 000 m Gasherbrum 8 035 m, Rakaposhi 7 789 m, etc Hi abunden les glaceres de tipus himalaià formades per la confluència d’altres de secundàries Baltoro 86 km, Siachen 72 km i Rimo
ras de la Fontnegra
Massís
Massís muntanyós (2 386 m) del Pallars Sobirà que separa la coma de Burg, al N, de la Ribalera, al S, dins el municipi de Farrera.
serra d’Altars
Vista de la serra d’Altars
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós situat entre les valls d’Àssua i la vall Fosca (termes de Sort i la Torre de Cabdella) que forma part de la carena que separa les conques de la Noguera Pallaresa i del Flamisell.
És el contrafort meridional del massís del Montsent, al qual es troba unit pel coll de Triador Culmina al bony d’Altars 2 482 m alt, al vessant oriental del qual es troben les pistes més altes de l’estació d’esports d’hivern de Llessui
Nilagiri
Massís
Massís muntanyós del S de l’Índia, als estats de Kerala i Tamil Nadū.
Té una altitud mitjana de 2 000 m, i culmina al Doda Betta 2 636 m Sotmès als monsons, rep fortes pluges a l’W hi és explotat comercialment el tec Regió molt poblada 160 h/km 2 , dedicada principalment al conreu del te i la quina, ha adquirit una gran importància com a font d’energia hidroelèctrica
Sātpura
Massís
Massís muntanyós de l’Índia, al N del Dècan, entre els rius Narmada i Tāpi (1 325 m).
De vessants escarpats al N i al S, és cobert de bosc És considerat el límit nord del Dècan i continua a l’est amb les serralades de Mahādeo i Maikala
Vaquèira
Vista de part de les instal·lacions de l’estació d’esquí de Baquèira-Beret (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que culmina al tuc de la Llança o tuc de Vaquèira
(2 658 m alt.), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa (terme d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà) i de la Garona (termes d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà, i de Salardú, a la Vall d’Aran), que domina pel S el port de la Bonaigua, pel N la coma de Baciver, per l’E la vall d’Àrreu, i per l’W les valls dels rius de Ruda i Malo.
Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Vaquèira , damunt Salardú, hi ha l' estació hivernal de Vaquèira-Beret 1 870 m alt, inaugurada el 1964 disposa d’installacions hoteleres 720 places, 3 500 apartaments, urbanitzacions, 6 teleselles i 9 telesquís hi ha 30 pistes, un estadi d’eslàlom i pistes d’esquí de fons, a més d’installacions esportives d’altres especialitats, que s’estenen fins al pla de Beret, per on s’hi accedeix per pista l’accés des dels prats de Coeilàs nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs s’efectua en telesella
pics de Bassiero
Massís
Massís muntanyós que forma dos cims (2.887 i 2.885 m alt.), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi ha els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero (2.758 i 2.745 m alt.).
Aquestes agulles són els punts culminants de la cresta que es desprèn al sud del pic oriental de Bassiero