Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ēlāmalai
Massís
Massís muntanyós de l’estat de Kerala, Índia, a la part sud dels Ghats Occidentals (1 380 m).
És famós per les extenses plantacions de te, cafè, teca i bambú
Chotanāgpur
Massís
Massís de l’Índia, als estats de Madhya Pradesh i Bihār, divisòria d’aigües entre les conques del Mahānadi, al sud, i el Ganges, al nord.
La gran riquesa minera de la regió carbó —50% de la producció de l’Índia—, ferro, coure, manganès, urani ha potenciat l’establiment d’importants indústries pesants metallúrgia i siderúrgia
Karakoram
Massís
Massís muntanyós del N de Caixmir, en gran part dins el Pakistan.
És situat entre les muntanyes de Kunlun, al N, l’Himàlaia i el riu Indus, al S, la vall de Shyok, a l’E, i l’Hindu Kush, a l’W Comprèn quatre serralades, que s’estenen uns 400 km de NW a SE Gran Karakoram o Muztagh, Aghil Karakoram, Kailas Karakoram i serralada Ladākh L’altitud màxima és el K2 8 611 m, però hi ha diversos pics de més de 7 000 m Gasherbrum 8 035 m, Rakaposhi 7 789 m, etc Hi abunden les glaceres de tipus himalaià formades per la confluència d’altres de secundàries Baltoro 86 km, Siachen 72 km i Rimo
Nilagiri
Massís
Massís muntanyós del S de l’Índia, als estats de Kerala i Tamil Nadū.
Té una altitud mitjana de 2 000 m, i culmina al Doda Betta 2 636 m Sotmès als monsons, rep fortes pluges a l’W hi és explotat comercialment el tec Regió molt poblada 160 h/km 2 , dedicada principalment al conreu del te i la quina, ha adquirit una gran importància com a font d’energia hidroelèctrica
el Moixeró
Paisatge del Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…
Sātpura
Massís
Massís muntanyós de l’Índia, al N del Dècan, entre els rius Narmada i Tāpi (1 325 m).
De vessants escarpats al N i al S, és cobert de bosc És considerat el límit nord del Dècan i continua a l’est amb les serralades de Mahādeo i Maikala
serra del Verd
La serra del Verd
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós als límits del Berguedà (Gósol), l’Alt Urgell (Josa i Tuixén) i el Solsonès (la Coma i la Pedra), contrafort oriental de la serra de Port del Comte (a la qual s’uneix pel coll de Port).
Separa la vall de la Vansa conca del Segre, al N, de la vall de Lord valls de l’aigua de Valls i del Cardener, a la conca del Llobregat, a l’E i al S Entre els cims es destaquen el roc d’en Carbassa 1 945 m alt, el cap del Verd punt culminant, 2 288 m alt i el cap de prat d’Aures 2 244 m alt Més a l’E de Tres Collets 2 127 m alt és continuada per la serra de les Comes o del Gall, que culmina al cap d’Urdet 2 240 m alt