Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Ouarsenis
Massís
Massís muntanyós d’Algèria, entre els del Chéliff, al N, i la vall del Nahar Ouassel, al S.
L’altitud màxima és de 1 985 m
Sātpura
Massís
Massís muntanyós de l’Índia, al N del Dècan, entre els rius Narmada i Tāpi (1 325 m).
De vessants escarpats al N i al S, és cobert de bosc És considerat el límit nord del Dècan i continua a l’est amb les serralades de Mahādeo i Maikala
Elburz
Massís
Massís muntanyós del nord de l’Iran que separa la plana central de l’Iran de la mar Càspia.
Culmina al Damāvand 5 670 m És format per dues serralades paralleles que formen un arc tancat pel sud de la mar Càspia El vessant septentrional és més humit i cobert de bosc que el meridional, sec i pobre de vegetació
Bomi Hills
Massís
Massís muntanyós de Libèria, a l’oest del país, on són explotats importants jaciments de ferro des del 1951.
És enllaçat per un ferrocarril miner amb Monròvia 69 km
Montserrat
Vista del massís de Montserrat amb el santuari i el monestir benedictí
© Lluís Prats
Massís
Massís muntanyós que s’alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l’Anoia i del Baix Llobregat.
Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…
Selva de Bohèmia
Massís
Sistema muntanyós situat entre Baviera i Bohèmia i que constitueix un dels quatre massissos que voregen el quadrilàter de Bohèmia.
D’uns 250 km de longitud i amb una altitud màxima de 1457 m a l’Arber, i coberta per un dels boscs més espessos d’Europa, és la partió d’aigües entre les conques del Danubi i de l’Elba
Aïr
Oasi del massís d’Aïr, al Sàhara
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós del Sàhara meridional, al Níger, format per plataformes cristal·lines esglaonades, tallades per amples barrancs, i coronat per volcans.
És habitat pels tuàregs Kel Oui, criadors de camells i de bous jaciments de tungstè i tàntal Agadèz n'és la població principal
Pollino
Massís
Massís muntanyós de la Calàbria, a migjorn dels Apenins de Lucània, que corre de la mar Tirrena al golf de Tàrent.
La Serra del Prete 2 186 m, el Pollino 2 248 m i la Serra Dolcedorme 2 271 m són els seus cims màxims
Pirin
Massís
Massís muntanyós al SW de Bulgària, que forma part del Ròdope, entre el riu Mesta i el curs superior del Struma.
El cim més alt és el Vihren 2 915 m Hi ha mines de ferro
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…