Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Montserrat
Vista del massís de Montserrat amb el santuari i el monestir benedictí
© Lluís Prats
Massís
Massís muntanyós que s’alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l’Anoia i del Baix Llobregat.
Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…
el Montseny

Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…
el Montsant
Massís del Montsant
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós situat a l’extrem SW de la Serralada Prelitoral Catalana.
Constitueix un potent bloc de conglomerats oligocènics, amb una superfície d’uns 135 km 2 i una extensió lineal de 17 km, per damunt dels 1000 m d’altitud —culmina a roca Corbatera 1163 m— i elevat uns 800 m damunt la fossa paleozoica del Priorat Els estrats horitzontals són tallats en enormes cingleres al costat sud Priorat i donen al muntanyam la forma de gran taula, mentre que a la banda nord s’inclinen intensament i s’enfonsen vers el llit del riu de Montsant, que el separa de la serra la Llena al límit amb les Garrigues El riu ha obert entre les…
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…
el Montgrí

Vista del massís del Montgrí, amb les restes del Mas Reguinell
© Vincent van Zeijst
Massís
Massís calcari, vora la costa, que separa l’Alt Empordà i el Baix Empordà, dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392…
Montcorbison

Vista del Montcorbison des de la Bassa d’Oles
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la Vall d’Aran que culmina als pics de Montcorbison (2.176 m alt.) i de Letasi (2.173 m alt.), que ocupa una bona part de l’antic terme de Gausac, a l’esquerra de la Garona.
És cobert d’espessos boscs de la Varicauba, de Socascarra i de Beusa, al N de Sobèrado, a l’W de Suquero i de Piusa, a l’E Als seus vessants hi ha els oratoris de la Mare de Déu de les Neus a Gèles, d’Et Sentet de Casau i d’Et Sentet d’Arròs
Mont Blanc

El Mont Blanc
© Xevi Varela
Massís
Massís de la zona axial dels Alps occidentals, situat entre França, Itàlia i Suïssa.
El seu cim, que s’enlaira fins als 4807 m en territori francès, representa la màxima altitud d’Europa, exceptuant els monts caucàsics Rússia Constituït bàsicament per roques molt dures —granulita en particular— i metamòrfiques, el massís del Mont Blanc és ben delimitat per una sèrie de valls profundes En alguns sectors presenta un relleu de crestes i puntes d’una gran bellesa hi destaquen l’Aiguille du Midi, l’Aiguille du Géant, l’Aiguille Noire i les Grandes Jorasses En el sector francès, particularment, les glaceres ocupen encara una extensió considerable la Mer de Glace és la més gran La…
Montardo
La vila d’Arties i el Montardo d’Aran , al fons
© Fototeca.cat
Massís
Massís del Pirineu axial, entre la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça.
Situat entre els massissos del Besiberri i de Colomers i entre les conques de la Garona Valarties i del Segre Noguera de Tor, malgrat la seva altitud relativament modesta 2833 m, destaca dels altres per la seva situació més nòrdica, el seu aïllament relatiu i la seva importància hidrogràfica Passat el port de Caldes 2530 m i les agulles de Mangades 2623, 2628 i 2661 m alt, s’arriba pel NW al coll de Montardo 2781 m alt, que baixa ràpidament cap al S port de Collcrestada, 2475 m Al NW del coll arrenquen del cim del Montardo tres serres, que davallen escalonadament la de Montardo…
Moncayo
Massís
Massís de la península Ibèrica, a la serralada Ibèrica, a l’W de la vall del Jalón.
És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes
el Moixeró
Paisatge del Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…