Resultats de la cerca

De calcàries dolomítiques molt erosionables, ha donat un paisatge característic, anomenat dolomític , on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures Els cims més importants són el Marmolada 3342 m, Cristallo 3216 m i Antelao 3264 m

S'alça sobre el colze format pel riu Fraser Hi ha jaciments d’or

De vessants escarpats al N i al S, és cobert de bosc És considerat el límit nord del Dècan i continua a l’est amb les serralades de Mahādeo i Maikala

És comprès entre el riu de Santa Magdalena, al nord i a l’oest, la capçalera de la vall de Castellbò, al sud, i el barranc d’Ars, a l’est Hi passa el camí ramader que enllaça l’Alt Urgell amb els pasturatges del Pallars Sobirà i d’Andorra i és, alhora, un punt de concentració de ramats de llana a l’estiu bordes del Ras

Situat a les Grans Planes, ocupa el sud-oest de Dakota del Sud i el nord-est de Wyoming El cim més alt és el Harney Peak 2 207 m Hi ha mines or, argent, plom El principal atractiu turístic de la regió és l’obra de l’escultor Gutzon Borglum que representa, en grans dimensions, els caps dels presidents Washington, Jefferson, Lincoln i Theodore Roosevelt, esculpits damunt la roca de la muntanya

Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre

Constitueix un gran bloc calcari, limitat per la vall del Sella a l’oest i del Deva a l’est, amb cims per sobre dels 2500 m És tallat en tres blocs de profundes valls l’oriental o Sierra d’Andara, el central o de Bulnes, el més elevat, amb els cims de Peña Cerredo 2642 m, Torre de Llambrión 2617 m, Peña Vieja 2613 m i Naranco de Bulnes 2519 m, i l’occidental o Sierra de Covadonga El sector occidental fou declarat parc nacional el 1918, el primer en declarar-se en territori espanyol, i rebé el nom de parc nacional de La Montaña de Covadonga L’any 1995 s’amplia la…

La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de…

El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la vila de …