Resultats de la cerca

Formà part del corrent Tulenkantajat però sense acceptar el futurisme ni la idealització de l’exotisme El seu interès pel folklore i els mites populars es reflecteix en la influència de les formes populars en la seva poesia Publicà, entre altres, els llibres de poemes Laulu ihanista silmistä ‘La balada dels vuit encanteris’, 1925, Jää hyväiset Arkadialle ‘Adeu a l’Arcàdia’, 1945, Valikoima runoja ‘Poesies escollides’, 1958, i els d’assaig Suomalaisen muinaisrunouden maailma ‘El món de l’antiga poesia finlandesa’, 1935 i Soumalaine mytologia ‘La mitologia finlandesa’, 1967 Fou…

Format al Club Natació Manresa, compaginà la natació i el waterpolo fins el 1976 Centrat en el waterpolo, debutà amb la selecció espanyola absoluta als Campionats d’Europa del 1977 Els Jocs Olímpics de Moscou 1980 foren la seva plataforma de llançament, amb l’equip d’Espanya quart classificat i ell erigit en màxim golejador del torneig Una fita que, al llarg de la seva vida esportiva, assolí en quatre Jocs Olímpics, tres Campionats del Món, cinc Copes FINA i sis Campionats d’Europa El 1981 deixà el CN Manresa i fitxà pel Club Natació Barcelona 1981-84, amb el qual obtingué tres Campionats de…

Un nou sostre casteller el tres de nou sense folre Els Castellers de Vilafranca van aixecar alguns dels seus castells a la pista dels Warriors de San Francisco, durant un partit de l’NBA © Castellers de Vilafranca Els castells, fins i tot en un any més aviat discret, van tornar a ser la joia de la corona del folklore català gràcies a un darrer tram de la temporada espectacular de les dues colles de Valls i dels Castellers de Vilafranca Per Santa Úrsula, a la capital de l’Alt Camp, un altre sostre casteller, el tres de nou sense folre, va ser assolit consecutivament per la Vella i la Joves de…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…