Resultats de la cerca

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record

S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert…

Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics

Porter de la selecció japonesa de waterpolo, una malaltia el feu retirar-se de la competició abans del 1964 Installat a Lloret de Mar 1968, entrenà l’equip de waterpolo masculí del Club Natació Banyoles 1972-78, el qual feu pujar a la primera divisió, i també fou entrenador de la secció de natació del club L’any 1982 organitzà la primera travessia per la badia de Lloret Als Jocs Olímpic de Barcelona fou secretari del comité olimpic del Japó, vinculat a la selecció de waterpolo Fou un dels fundadors del Club Natació Lloret de Mar 5 de maig de 1993, on, a més, també fou entrenador i director…

Es formà al Centre Natació Mataró, el 1977 passà al Club Natació Montjuïc i fou cinc vegades campió d’Espanya de primera divisió 1978, 1979, 1984, 1985, 1986 Entre els anys 1974 i 1988 fou 331 cops internacional amb la selecció espanyola, entre els quals participà en cinc Campionats d’Europa 1974, 1977, 1983, 1985, 1987, tres Campionats del Món 1978, 1982, 1986 i tres Jocs Olímpics Seül, 1980 Moscou, 1984 Los Angeles, 1988 Fou delegat en cap de la selecció estatal i contribuí als títols olímpic 1996 i mundial 1998 Presidí la divisió de waterpolo de la federació espanyola 1996-2008, de la qual…

Membre del Club Natació Barceloneta, fou campió del món júnior 1991 amb la selecció d’Espanya El mateix any disputà cinc partits amb l’equip estatal absolut Esdevingué entrenador i ajudà el Club Natació Atlètic-Barceloneta a conquerir dues Copes del Rei 2000, 2001

Amb el primer equip del Club Natació Catalunya fou dues vegades campiona d’Espanya de primera divisió 1989, 1991 i intervingué en dues Copes d’Europa de clubs Amb la selecció espanyola jugà 16 partits internacionals en el període 1991-93 i participà en un Campionat d’Europa 1993