Resultats de la cerca

És la primera revista monogràfica de didàctica de les matemàtiques publicada als Països Catalans Ha publicat també articles en castellà, francès i italià

Sintetitzà perfectament el treball dels antics matemàtics grecs i li donà una major coherència lògica amb les noves definicions de línia i de pla i, sobretot, amb la introducció del cinquè postulat millorà també l’ordenació i les demostracions de les proposicions Malgrat ésser un text de compilació, hom no pot posar en dubte que la planificació global de l’obra i el mètode expositiu, com també un bon nombre dels seus teoremes, són obra del mateix Euclides

El 1930 començà a aparèixer aquesta signatura en els Comptes Rendus de l’Académie Française des Sciences, i a partir del 1939 iniciaren la publicació dels cèlebres Éléments de Mathématiques Adscrits a l’escola formalista formalisme , han exercit una gran influència en la matemàtica actual l’elaboració dels Éléments sembla ésser una realització del programa de David Hilbert Bé que el funcionament intern i el nom dels membres del grup Bourbaki han estat mantinguts en secret, hom creu que els fundadors foren Henri Cartan, Claude Chevalley, Samuel Eilenberg, Jean Dieudonné i André Weil, entre d…

Els Bernoulli més importants foren els germans Jakob Bernoulli i Johann Bernoulli i el seu nebot Nikolaus Bernoulli Basilea 1687-1759, professor de matemàtiques a Pàdua i a Basilea, que estudià les sèries infinites i les funcions diferencials els fills de Johann, Daniel Bernoulli , Johann II Bernoulli Basilea 1710-90, professor de matemàtiques de la Universitat de Basilea, que treballà en òptica, termologia i magnetisme, i Nikolaus II Bernoulli Basilea 1695-Peterburg 1726, professor de jurisprudència a Berna i de matemàtiques a Peterburg, i els fills de Johann II, Jakob II Bernoulli Basilea…

Representa el primer intent de teoria sistemàtica d’equacions, i inclou alguns càlculs amb nombres negatius, bé que ell mateix no els admetia També conté els treballs posteriors del seu deixeble Ludovico Ferrari, amb l’estudi de les equacions de quart grau i llurs solucions L’aparició d’aquesta obra inicià la controvèrsia entre Tartaglia i Cardano

Conté una reedició comentada de l’obra de jocs d’atzar de Christiaan Huygens De ratiociniis in ludo ale 1617 Enuncia el teorema que porta el seu nom, segons el qual, augmentant suficientment el nombre d’observacions, hom pot aconseguir qualsevol aproximació prefixada Aquesta obra, preludi del teorema dels grans nombres de Čebyšov, fou una aportació importantíssima a la teoria de la probabilitat

Conté moltes dades importants d’Espanya i de les seves característiques geogràfiques, aspectes socials i demogràfics i l’activitat econòmica preponderant Madoz tingué corresponsals arreu que li proporcionaren les dades dels pobles respectius N'han estat fetes diverses edicions facsímils parcials, entre elles la realitzada l’any 1982 per la Institució Alfons el Magnànim de València, que en publicà els articles referents a l’àmbit del País Valencià, i la feta l’any 1985 per Curial Edicions Catalanes, amb els articles referents a l’àmbit de Catalunya

El primer volum inclou una història de la urbanització, un examen analític de l’estat contemporani de la urbanització, una anàlisi teoricohistòrica de les relacions entre sistemes de locomoció i formació de les urbs El segon volum correspon al títol secundari de l’obra Aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona Inclou un estudi del continent topografia, planta viària i interviària, alçat, organisme, del contingut població, del funcionament relacions continent/contingut i la científicament excellent Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en…

Dirigit per JAVandellòs i, del 1936 al 1938, per Jaume Alzina i Caules, continuà la publicació del Butlletí Mensual d’Estadística , iniciat per l’Institut d’Investigacions Econòmiques recollí i publicà unes sèries estadístiques sobre demografia i economia catalanes molt acurades

Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Coratjà Antoni Bordassar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática