Resultats de la cerca

El primer president fou Joan Casanovas Entre els seus professors destacà Ramon Larruy 1922-23, que també fou un dels fundadors i ocupà els càrrecs de vocal i secretari de la junta de l’entitat 1914-22 i 1923-26 Tenia 350 socis Dos bars barcelonins acolliren el club abans que inaugurés el seu propi local el 1919 El 1922 es tornà a traslladar i finalment, el 1924, s’installà a l’edifici que també acollí les dependències de la Federació Espanyola de Boxa

Debutà el 1953 a Barcelona Es proclamà campió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes ploma 1956 Disputà combats arreu de l’Estat espanyol, Itàlia i França El 1960 penjà els guants

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

Participà en combats clandestins d’aquest esport i en promogué la legalització Fou deixeble del púgil nord-americà Tony Berton El 1909 fundà la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on també exercí de preparador 1914-22 i ocupà diversos càrrecs directius El 1913 participà en el primer combat de boxa oficial celebrat a Barcelona, on derrotà el púgil Puig Amatller per abandó Participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que es retirà el 1920 Després organitzà vetllades pugilístiques, participà en la fundació de la Federació Espanyola d’Esports…

S’entrenà al gimnàs de l’Sporting Boxing Club de Barcelona, on es preparà amb el mànager Josep Comas El 1925 guanyà el Campionat d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes ploma Fou subcampió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes ploma 1926 El 1928 passà a la categoria de pes lleuger Durant la Guerra Civil Espanyola s’allistà a les milícies antifeixistes i lluità al front de Terol

S’inicià de la mà del preparador Àngel Artero i debutà com a professional el 1925 a l’Olímpia de Barcelona Es proclamà campió d’Europa en la categoria del pes gall 1929 en derrotar als punts l’italià Domenico Bernasconi Retingué aquest títol fins el 1931, any que fou derrotat pel romanès Lucien Popescu També guanyà el Campionat d’Espanya de la categoria en tres ocasions entre el 1928 i el 1932 El 1936 abandonà la boxa professional després de disputar 83 combats i guanyar-ne 63 Fou afusellat al Camp de la Bota

Competí en els camps amateur i professional Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en la categoria del pes mitjà 1950 Guanyà el Campionat de Catalunya de boxa en vèncer José Arrufat 1944 Disputà el títol de campió d’Europa del pes wèlter contra l’argelí nacionalitzat francès Marcel Cerdan Participà en diverses vetllades pugilístiques al Gran Price, l’Olímpia i les places de braus de les Arenes i la Monumental Després de 250 combats penjà els guants El 1972 obrí el seu propi club de boxa al barri de Sants de Barcelona

S’inicià en els esports de contacte a quinze anys Es proclamà campió d’Europa 1990 i del món 1991 de kungfu Guanyà la medalla de bronze als Campionats d’Espanya de taekwondo 1989 Com a boxejador guanyà el títol de campió estatal amateur i professional Fou en tres ocasions campió d’Espanya de pes mitjà i fou campió de Catalunya amateur També fou campió intercontinental de full-contact professional, tres cops campió d’Europa ISKA, tres vegades campió d’Europa WKA i dos cops campió del món WKA Fou campió del món WKN representant Catalunya També fou campió d’Europa WKN i tres cops campió del món…

S’inicià com a púgil amateur el 1948 i debutà en el professionalisme el 1950 Competí representant la Federació Catalana en la categoria de pes mosca fins que el 1954 passà al pes gall Es proclamà campió d’Espanya 1956, títol que revalidà diverses vegades fins el 1960 També fou campió de Catalunya del pes mosca 1951 Fou considerat el tercer millor pes mosca d’Europa i el desè del món Va rebre guardons com el Guant d’Or i el Trofeu Baró d’Esponellà Afectat d’icterícia quan preparava el Campionat d’Europa, hagué de retirar-se de la pràctica esportiva

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine Mundo , i en…