Resultats de la cerca

Fou fundat al setembre del 1921 a Barcelona El seu precursor fou la Federació Espanyola d’Esports de Defensa, creada uns quants mesos abans, també a Barcelona El seu naixement sorgí d’una reunió al Barcelona Boxing Club i entre els seus promotors destacà el pioner de la boxa a Catalunya Ramon Larruy, qui ocupà el càrrec de president de la primera junta directiva de l’entitat i el 1923 n’esdevingué el secretari El gimnàs de l’Ateneu Enciclopèdic Popular fou la primera seu social Creà tres comitès regionals —Catalunya, Llevant i Castella—, per controlar, regular i promoure la boxa…

Es constituí el 14 de gener de 1921 a la seu social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Els seus promotors foren el pioner de la boxa Ramon Larruy, el coronel G Pérez Acosta i Ricard Esmandía El seu Comitè Regional a Catalunya, el primer a formar-se a l’Estat, el presidí el mateix Larruy i fou l’encarregat de nomenar els comitès tècnics que reglamentaren la pràctica esportiva de la boxa i la lluita grecoromana Dues setmanes després de la creació de la federació a Barcelona, es constituí a Madrid la Federació Nacional i Regional de Boxa i Lluites, presidida per Emilio Bautista Durant…

Abandonà la competició de boxa per exercir com a àrbitre Presidí el Club Firpo, i entre el 1932 i el 1936 fou el màxim dirigent de la Federació Espanyola Després de la guerra fou substituït per Enric Fernández Repeto i retornà a la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1956-57 alhora que ocupà una vocalia de la Federació Espanyola

Competí representant el gimnàs Luis Romero i el Club Constància Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1952, 1954 i campió de Catalunya amateur de pes pesant en tres ocasions 1952, 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola amateurs També competí com a púgil professional Es retirà invicte després de lesionar-se la columna vertebral El 1980 fou nomenat secretari executiu de l’Agrupació Espanyola d’Exboxejadors i al cap d’un any n’ocupà la presidència

Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1932 Com a professional, fou campió de Catalunya i finalista en el Torneig Cinturó de Barcelona Durant més de deu anys feu de secretari personal del futbolista Josep Samitier Presidí l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors i també l’espanyola, que ell mateix fundà a Barcelona També fundà i presidí l’Agrupació Mundial d’Exboxejadors Fou el màxim dirigent del comitè d’exboxejadors del Consell Mundial de Boxa Rebé la medalla d’or de la federació espanyola i la de la federació peruana

Es proclamà campió d’Espanya amateur en la categoria de pes lleuger 1934 Intentà revalidar el títol en tres ocasions 1934, 1936, 1944 Formà part de la selecció espanyola

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine…

Fou secretari de la junta directiva de la Federació Catalana de Boxa presidida per Pablo Porta, al qual succeí com a president 1965-68 També fou vicepresident de la federació espanyola

Competí representant el Club de Boxa Poble-sec de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes ploma 1954 Formà part de les seleccions catalana i espanyola de boxa amateur

Integrant del Club de Boxa Sabadell, fou subcampió d’Espanya 1960 i campió de Catalunya 1960, 1961, sempre en la categoria de pes semilleuger Integrà la selecció espanyola amateur i disputà diversos combats internacionals a França i a Itàlia