Resultats de la cerca

Fou secretari de la junta directiva de la Federació Catalana de Boxa presidida per Pablo Porta, al qual succeí com a president 1965-68 També fou vicepresident de la federació espanyola

D’ençà del 1915 adoptà el sobrenom Stanley , com a homenatge al campió de boxa anglès del mateix nom El 1922 ocupà el càrrec de tresorer en la junta directiva del Barcelona Boxing Club També fou un dels fundadors de l’Hispania Sport Club 1911

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

Constituïda al gener del 1932, fou presidida per Joaquim Rubio La primera junta directiva fou integrada per diversos mànagers pioners de la boxa catalana, com ara Pere Sáez, Robert Llorens o Josep Tormo Afiliada a la Federació Catalana de Boxa, obligà els empresaris a utilitzar els seus serveis per a l’organització d’espectacles esportius Esdevingué el bressol del posterior Collegi Oficial de Preparadors

Fou un dels primers púgils barcelonins que pujà a un quadrilàter 1913 Competí en la categoria de pes ploma com a amateur Formà part del Club Pugilista de Barcelona El 1913 esdevingué vocal de la junta directiva d’aquesta entitat pionera de la boxa a Catalunya Participà en diverses eliminatòries del Campionat d’Espanya de boxa i en vetllades i exhibicions celebrades a la seu social del Club Pugilista durant la segona dècada del segle XX

El primer president fou Joan Casanovas Entre els seus professors destacà Ramon Larruy 1922-23, que també fou un dels fundadors i ocupà els càrrecs de vocal i secretari de la junta de l’entitat 1914-22 i 1923-26 Tenia 350 socis Dos bars barcelonins acolliren el club abans que inaugurés el seu propi local el 1919 El 1922 es tornà a traslladar i finalment, el 1924, s’installà a l’edifici que també acollí les dependències de la Federació Espanyola de Boxa

Fou creada el 1987 a proposta de la Direcció General de l’Esport per tal de segregar la boxa amateur i la professional És la continuació de la Federació Catalana de Boxa, constituïda el 1923 a Barcelona En un primer moment s’acordà la redacció d’uns nous estatuts i es nomenà una junta gestora perquè creés una federació catalana de boxa professional, que finalment, però, no s’arribà a crear S’encarrega de promoure i dirigir l’activitat de la boxa amateur a Catalunya El 2009 tenia 667 esportistes federats

Practicà la boxa amateur a l’Sporting Boxing Club, on s’entrenà amb Ramon Larruy, i el 1927 s’incorporà a la junta directiva del club També practicà altres esports com el futbol, el rem, l’esquí i l’excursionisme El 1944 es convertí en àrbitre de boxa, tasca que desenvolupà fins el 1975, any que es retirà per imperatius reglamentaris després de dirigir centenars de combats d’àmbit català, estatal i internacional Collaborà en mitjans esportius com a especialista de boxa Publicà Història de la boxa catalana 1996, que es convertí en la crònica de referència sobre aquest esport Rebé…

El 1920 fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club Ocupà diversos càrrecs en organismes federatius Exercí com a mànager del púgil Tomàs Thomas, que es proclamà campió d’Espanya El 1921 ocupà el càrrec de vicecomptador de la Federació Espanyola d’Esports de Defensa El 1923 es constituí la Federació Catalana de Boxa, de la qual fou vocal adjunt El 1925 abandonà la junta directiva per dedicar-se a l’arbitratge Dirigí més de 2500 combats El 1950 el Collegi Oficial d’Àrbitres li atorgà la medalla de commemoració de les noces d’argent en l’arbitratge El 1967 es retirà de l’…

Competí representant el Club de Boxa Barcelona i el Club de Boxa Experimental, on entrenà amb el preparador Alfons Arias i el tècnic Robert Oliver Debutà com a amateur el 1972 Després de dos intents frustrats guanyà el Campionat d’Europa de pes superlleuger en vèncer per KO l’italià Giuseppe Martinese 1980 Retingué aquest títol fins el 1981 També es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes ploma 1975, 1976 i dues vegades en la de pes superlleuger 1979, 1980 Aconseguí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en les categories de pes gall 1972 i ploma 1973 Rebé el…