Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la revista Boxeo , la qual dirigí en la segona etapa, iniciada el 1926 El 1927 organitzà una gira de diversos boxejadors catalans pel sud de la Península El 1929 posà en marxa una campanya pública de sanejament de la boxa i creà una xarxa de comitès que fou l’embrió de l’Associació Espanyola de Boxa A la dècada dels trenta fou un defensor dels drets dels púgils

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

Competí en la categoria del pes semipesant Campió de boxa militar a França, el 1914 s’installà a Barcelona on oferí exhibicions de pilota de cops i, a partir del 1915, organitzà vetllades pugilístiques El 1922 dirigí l’Iris Boxing Club Participà en combats celebrats en sales com l’Iris Park, el Frontó Comtal, la Bohèmia, el Teatre Apolo, el Frontó Principal Palace o el Nou Món També disputà combats a Cuba i a Madrid El 1926 penjà els guants Exercí també de mànager de boxejadors

Installat a Barcelona, el 1931 abandonà la pràctica de la boxa i fundà el Club de Boxa Olímpic, al barri de Gràcia, on també organitzà vetllades de boxa amateur El 1940 creà el Club Boxing Esportiu i el 1942 fou pioner a promoure vetllades de boxa en els envelats de les festes majors d’arreu de Catalunya A la dècada dels cinquanta creà el Torneig Cinturó de Barcelona de boxa amateur El 1962 fundà el Club de Boxa Granollers, del qual fou director Ocupà la presidència del comitè de preparadors de la federació catalana 1957-76 i fou director de l’Escola Catalana de Boxa Amateur

Fou practicant i promotor de la boxa En redactà el primer reglament London Prize Ring Rules entre el 1734 i el 1740 i el féu públic el 1742 Fou introductor dels guants protectors mufflers Els seus ensenyaments bastiren els fonaments tècnics i reglamentaris de la pràctica pugilística moderna

Competí representant el JACSAE, gimnàs barceloní propietat del promotor pugilístic Goya, i el Club Central Es proclamà dues vegades campió de Catalunya amateur , una en la categoria de pes mitjà a la sala Price de Barcelona en derrotar Antonio Asensio 1957, i la segona en la categoria de pes semipesant 1959

Competí representant el Club Boxa Experimental de Sants, el Club Boxa l’Hospitalet i el Club Boxa Gallego Prada Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1980 i campió de Catalunya de boxa amateur en pes superwèlter 1987 Fou finalista en els campionats estatals de boxa amateur 1981 Penjà els guants i es dedicà a formar nous boxejadors al gimnàs que obrí el 1978 juntament amb el seu germà Compaginà aquesta activitat amb la de mànager i promotor de vetllades pugilístiques

Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…