Resultats de la cerca

Competí en categoria ploma els anys vint i trenta del segle XX Integrà l’anomenada Escola de Gràcia de boxa i fou un dels deixebles destacats del preparador Àngel Artero Disputà diverses vetllades pugilístiques en locals barcelonins com el Luna Park o l’Olímpia

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

Escrita en castellà, oferia cròniques de vetllades pugilístiques, traduccions d’articles de premsa estrangera, articles de cultura física i de tècnica boxística Dirigida per F Bertran Aumatell, tingué collaboradors com Vicenç Bernades, conegut com Crítias, Ramon Larruy, A Gil Peláez, M Maurice Rimel i Lluís Meléndez, i dibuixants com Alloza i Opisso Se’n publicaren uns trenta números

Competí representant els clubs Boxa Blanes, Boxa Victòria i Sant Vicenç Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria del pes lleuger 1978, pes superlleuger 1979, pes gall 1980 i pes ploma 1981 Disputà diverses vetllades pugilístiques al final dels anys setanta a diverses localitats catalanes i integrà la selecció catalana que disputà els campionats estatals de boxa amateur a Las Palmas de Gran Canària 1978

Competí representant el Club Boxa Experimental de Sants, el Club Boxa l’Hospitalet i el Club Boxa Gallego Prada Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1980 i campió de Catalunya de boxa amateur en pes superwèlter 1987 Fou finalista en els campionats estatals de boxa amateur 1981 Penjà els guants i es dedicà a formar nous boxejadors al gimnàs que obrí el 1978 juntament amb el seu germà Compaginà aquesta activitat amb la de mànager i promotor de vetllades pugilístiques

Competí en la categoria del pes semipesant Campió de boxa militar a França, el 1914 s’installà a Barcelona on oferí exhibicions de pilota de cops i, a partir del 1915, organitzà vetllades pugilístiques El 1922 dirigí l’Iris Boxing Club Participà en combats celebrats en sales com l’Iris Park, el Frontó Comtal, la Bohèmia, el Teatre Apolo, el Frontó Principal Palace o el Nou Món També disputà combats a Cuba i a Madrid El 1926 penjà els guants Exercí també de mànager de boxejadors

S’inicià com a amateur el 1951 Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en categoria del pes semi pesant en vèncer Bautista Navarro al Gran Price de Barcelona 1953 Revalidà el títol en dues ocasions 1955, 1958 Aconseguí també tres cops el Campionat estatal en categoria del pes mig 1957, 1958, 1959 Participà en vetllades pugilístiques celebrades a països com Alemanya, Itàlia, França o el Marroc El 1962 penjà els guants després d’un darrer combat celebrat al Palau dels Esports de París

Competí en els camps amateur i professional Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en la categoria del pes mitjà 1950 Guanyà el Campionat de Catalunya de boxa en vèncer José Arrufat 1944 Disputà el títol de campió d’Europa del pes wèlter contra l’argelí nacionalitzat francès Marcel Cerdan Participà en diverses vetllades pugilístiques al Gran Price, l’Olímpia i les places de braus de les Arenes i la Monumental Després de 250 combats penjà els guants El 1972 obrí el seu propi club de boxa al barri de Sants de Barcelona

Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa…

S’inicià en la pràctica esportiva com a pilotari, però començà a boxejar al gimnàs Anastasie Debutà en un quadrilàter a Sant Sebastià el 1925 Participà en diverses vetllades pugilístiques a París, Londres, Nova York i l’Havana, i el 1931 s’installà a Barcelona Es proclamà campió d’Europa de pes mitjà a Viena en vèncer l’austríac Neubauer 1932 Poc temps abans de retirar-se també guanyà el Campionat d’Espanya de pesos pesants 1947 Durant la seva carrera esportiva disputà uns 300 combats, 179 dels quals com a professional Instruí la selecció espanyola que participà en els Jocs…