Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Terrassa Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mosca 1961 Com a professional obtingué els títols de campió d’Espanya i de Catalunya en la categoria de pes lleuger 1966

Competí com a representant del Club de Boxa Gavà i del Club Boxa Victòria Sempre com a amateur , es proclamà campió d’Espanya en la categoria minimosca 1979 i campió de Catalunya de minimosca 1979 i mosca 1981 Participà en diversos Campionats d’Espanya com a integrant de la selecció catalana amateur

Installat a Barcelona, s’entrenà al Gimnàs Redón de Sants El 1942 inicià la seva trajectòria com a professional i passà a entrenar-se al Club de Boxa Terrassa Obtingué el títol de campió d’Europa en la categoria de pes gall 1949, títol que revalidà en sis ocasions més El 1951 disputà un combat per al títol mundial de boxa, a Sud-àfrica També fou campió d’Espanya en les categories de pes gall 1945 i pes ploma 1946, 1952, i de Catalunya en la de pes gall 1944 Abandonà la boxa el 1958

Les finals de la primera edició se celebraren el 19 de desembre de 1959 al Price de Barcelona Hi participaren púgils com Pablo, Bravo, Carbajo, Robledo, Biescas, García, Góngora, Solano, Serrano, Caballero, Navarro Moreno, Torres, Cullell, Soriano, Nogués, Navarreta, De la Osa i Carrilero Les eliminatòries es feren en diverses localitats catalanes, com Canet de Mar i Mataró, i en diversos locals barcelonins El 1960 resultaren guanyadors de la segona edició del torneig, en les seves diverses categories, els púgils Romero, De Pablo, Nevado, Muñoz Felguera, Torres Bernadas, Romero i…

Competí representant el Club Experimental de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes superwèlter en vèncer als punts José Romero el 1979

Campió d’Espanya en la categoria de pes mosca, durant anys exercí com a preparador de boxejadors Entrenà el jove Luis Romero, futur campió d’Europa També fou l’impulsor de l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors, que presidí en un primer moment

Competí representant el gimnàs Luis Romero i el Club Constància Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1952, 1954 i campió de Catalunya amateur de pes pesant en tres ocasions 1952, 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola amateurs També competí com a púgil professional Es retirà invicte després de lesionar-se la columna vertebral El 1980 fou nomenat secretari executiu de l’Agrupació Espanyola d’Exboxejadors i al cap d’un any n’ocupà la presidència

El 1924 ingressà a l’Sporting Boxing Club, on entrenà sota les ordres de Pepe Comas S’inicià en la formació i l’entrenament el 1926 com a ajudant de l’expúgil i tècnic Pere Sáez Entre els seus deixebles destacaren campions d’Espanya i d’Europa, com Josep Micó, Estanislau Llàcer, Josep Lluís Martínez, Lluís Romero, Bob Allotey, Agustí Senín, Antoni Casado o Antoni Torres Dirigí també l’SBC Pertanyé a l’Agrupació de Preparadors de Catalunya El 1974 fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit Pugilístic de la Federació Espanyola de Boxa El seu fill Alfons també exercí d’entrenador i dirigí el…

Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…