Resultats de la cerca
Es mostren 5223 resultats
Porsangerfjord
Fiord
El fiord més gran de Noruega, a l’E del cap Nord.
Amb una amplada de 10 a 20 km, es fica 123 km terra endins
Foyle
Fiord
Fiord de la costa septentrional d’Irlanda del Nord en el qual desemboca el riu del mateix nom; té uns 29 km de llargada per 15 d’amplada; hi ha l’illa de Shell.
Al vèrtex interior del fiord hi ha la ciutat de Derry
bicicleta tot terreny
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que es practica en espais naturals, consistent a desplaçar-se amb una bicicleta tot terreny.
Fou reconeguda per primera vegada com a modalitat olímpica en els Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996
pilot
Ciclisme
En ciclisme, conjunt més nombrós de corredors en cursa, que esdevé el nucli tàctic al voltant del qual es desenvolupen les accions i les situacions de la prova. També és anomenat gran grup
.
rebuf
Ciclisme
Esports de motor
En ciclisme i en els esports de motor, buit aerodinàmic generat darrere seu per un vehicle en moviment, que pot ésser aprofitat pel vehicle que el segueix per a reduir la despesa energètica i augmentar la velocitat.
trialera
Trialera
© Honda
Ciclisme
Esports de motor
En els esports de motor i en ciclisme, tram d’un circuit marcat sobre un terreny accidentat que presenta moltes dificultats per a superar-lo.
En motociclisme, les trialeres són pròpies dels circuits d’enduro en ciclisme, dels circuits de bicicleta tot terreny, i en automobilisme, dels circuits de trial de 4×4
quadriatló
Atletisme
Ciclisme
Altres esports nàutics
Natació
Altres esports
Competició esportiva que combina la natació, el piragüisme, el ciclisme i la cursa atlètica.
Limfjorden
Fiord
Canal marí
Conjunt de llacs i canals naturals de la península de Jutlàndia, Dinamarca, que uneixen la mar del Nord (W) amb el Kattegat (E).
Un sistema de ponts i petites embarcacions serveix d’enllaç a les poblacions riberenques, dedicades principalment a la pesca d’anguiles
literatura menorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…