Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
amplada de camp
Física
Dimensions del camp de definició d’un instrument òptic, mesurades en la direcció perpendicular a l’eix òptic.
amplada d’una banda d’energia
Física
En un espectre de freqüències, diferència entre el límit superior i l’inferior d’una banda.
polzada
Física
Mesura de longitud de valor variable segons els països o les localitats.
Correspon aproximadament a l’amplada del polze
fórmula de Breit-Wigner
Física
Fórmula que expressa la secció eficaç de la captura radiativa d’una partícula A (p ex, un neutró) per un nucli B, quan l’energia E de la partícula incident A és molt propera a un nivell excitat.
energia de ressonància E 0 del nucli compost A + B σ E = c E — E 0 2 + γ 2 /4 - 1 , essent c una constant que depèn de les característiques de la collisió i γ l’amplada total del nivell excitat E 0 , la qual és relacionada amb la vida mitjana τ d’aquest nivell pel principi d'incertesa tg = ħ
camp de definició
Física
Regió de l’espai que comprèn tots els objectes visibles amb un instrument òptic determinat.
Si aquest treballa amb objectes situats a una distància finita, l’amplada del camp és mesurada per radi del cercle que conté els punts visibles d’un pla perpendicular a l’eix òptic que sigui situat a la distància en qüestió Si el sistema treballa amb objecte a l’infinit, el camp és mesurat per l’angle que determina la direcció del punt visible més extrem i el centre de la pupilla d’entrada, angle que és anomenat camp angular de l’instrument
espectre electromagnètic

Espectre electromagnètic amb les denominacions usuals dels diferents dominis espectral
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de totes les ones electromagnètiques conegudes.
Aquestes són classificades atenent a llur longitud d’ona, freqüència, nombre d’ona o energia, i formen un espectre continu L’espectre electromagnètic és dividit, per conveni, en diferents dominis espectrals o bandes , l’amplada dels quals varia d’uns convenis a uns altres hom empra, però, generalment, una divisió formada per l' espectre visible , l' infraroig , l' ultraviolat , l' hertzià , el de raigs X i el de raigs gamma L'espectre d’una radiació electromagnètica és compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l’espectre electromagnètic
altímetre de radar
Física
Altímetre de sondeig basat en el principi del radar, que determina la seva altura real mesurant el temps que triga a rebre l’ona electromagnètica que ell mateix ha emès, reflectida per la superfície de la terra.
És anomenat també radar altimètric És utilitzat en les aeronaus per a mesurar la seva altura respecte del nivell de terra, fixar la velocitat d’ascens i descens i establir alarmes per a determinades cotes d’altitud Basat en les propietats del radar, incorpora una antena emissora i una altra de receptora, no gaire directives i amb una amplada de feix gran Mitjançant l’antena emissora es transmet una ona electromagnètica de radiofreqüència en la banda de 4,2 a 4,4 GHz, que pot ésser o bé polsada o bé de tipus CW-FM ona contínua modulada en freqüència per un senyal de tipus…
Francesc Renart i Arús
Frances Renart i Arús
© Fototeca.cat
Urbanisme
Teatre
Literatura catalana
Urbanista i comediògraf.
Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el feu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…
,
Josep Maria Miquel i Vergés
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i historiador.
Vida i obra De família benestant, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Centrà els seus estudis de caràcter històric –i també els literaris– al segle XIX i estudià a fons la Renaixença S’inicià a la literatura com a poeta amb Cançons d’estiu 1926 La influència de Josep Maria de Sagarra en la seva producció en vers també és palesa a les primeres obres dramàtiques com Anna Maria 1927 i El preu del silenci 1929 Després d’ El vianant 1931 —ja en prosa—, es dedicà a l’alta comèdia amb L’altra veritat 1934, premi Nostre Teatre 1935, i El demà és lluny 1936…
, ,