Resultats de la cerca
Es mostren 4410 resultats
xacona
Música
Dansa i ball
Composició instrumental, apta a ésser ballada, inspirada en la dansa homònima, que aparegué al segle XVII, anàloga al passacaglia, de la qual es distingia probablement perquè hom mantenia la mateixa tonalitat en les diverses variacions sobre el baix obstinat.
Entre els clàssics, fou conreada per CMonteverdi, GFrescobaldi, JSBach, JPhRameau, etc
pirueta
Dansa i ball
Volta completa sobre si mateix, cabriola, que fa un ballarí o una ballarina.
Hom pot executar-la cap endins o cap enfora, sobre la punta o sobre la semipunta Entre les innombrables varietats de pirueta cal remarcar la forma en arabesc, en posa, enlaire, doble, triple, etc
polonesa
Dansa i ball
Dansa nacional polonesa de caràcter alhora solemne i festiu.
De compàs 3/4 característic, s’originà al segle XVI, però no adquirí el ritme pronunciat que la feu famosa a Europa fins cap al 1795 Molts compositors n'inclogueren en suites i divertimenti d’altres n'escriviren d’específiques per a orquestra o piano, com Beethoven, Weber, Schubert, etc, i, sobretot, Chopin, amb caràcter de reivindicació nacionalista També fou freqüent d’incorporar àries amb ritme de polonesa en les òperes del segle XIX, com la cèlebre ària de Philine, a Mignon , de Thomas
sardana revessa
Dansa i ball
Sardana que per la seva dificultat (hom sol repetir-hi un motiu melòdic relativament curt) desorienta el qui compta els punts.
En els concursos de sardanes, ultra la sardana de lluïment per als dansaires, hi sol haver sempre la revessa, generalment d’estrena, amb vista a escollir el millor comptador
breakdance
Música
Dansa i ball
Ball d’origen nord-americà, de ritme sincopat i amb elements acrobàtics, lligat a la música rap i al hip-hop.
quickstep
Dansa i ball
Ball ràpid d’origen anglès derivat del foxtrot, que comprèn passos de puntes i salts propis del xarleston i del claqué.
merengue
Dansa i ball
Ball d’origen antillà semblant a la samba, caracteritzat per un moviment de malucs accentuat en sentit contrari al dels peus i per una lleugera flexió de genolls.
toriler
Tauromàquia
Persona de la dependència d’una plaça de toros que s’ocupa d’obrir i tancar la porta de sortida dels toros a la plaça.
toril
Tauromàquia
Lloc annex a la plaça de toros, dins del qual són tancats els toros que hom ha de torejar.