Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Joaquim Vicenç Bastús i Carrera
Literatura catalana
Polígraf.
Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario…
,
Josep Lluís Espluga i Trenc
Literatura catalana
Investigador i assagista.
Doctor en sociologia i professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor de diversos treballs de recerca sociològica i dels assaigs, centrats en les actituds dels habitants de l’Aragó catalanòfon, Franja, frontera i llengua conflictes d’identitat als pobles d’Aragó que parlen català —en collaboració amb Arantxa Capdevila— 1995 i Urbilatèria 2004, assaig que, corregit i ampliat, s’ha reeditat amb el títol Planeta Franja El trencaclosques del català a l’Aragó 2005
castell de Puillorenç
El castell de Puillorenç
© Fototeca.cat
Castell
Castell de l’antic vescomtat de Fenolleda, a la vall de Santa Creu, dins el terme municipal de Puillorenç (Llenguadoc), situat sobre un agut turó (693 m) d’agulles de pedra.
Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258
Joan Ramis d’Ayreflor i Saura
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Començà a collaborar a La Roqueta 1898-1900 amb quadres de costums Fou director de la Gaceta de Mallorca 1907-10 i del seu continuador El Correo de Mallorca També collaborà a La Veu de Mallorca 1917-19 i al Quadern Mensual de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923-25, entre d’altres Establí estrets lligams amb escriptors noucentistes del Principat i ell mateix fou un dels membres del nucli inicial de l’anomenada Escola Mallorquina Així, publicà diversos poemes en revistes i diaris, que foren recollits en el volum Clarianes 1917, l’any següent ampliat amb el títol…
,
Arnau Pons i Roig
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Ha publicat A desclòs 1996, Desertar 1997 i Dessecament 1997 a l’editorial Negranit, creada per ell mateix Com a traductor ha tingut cura de Destrets d’indret de Luiza Neto Jorge 1999, entre d’altres Ha estat inclòs en antologies poètiques diverses, com Sense contemplacions Nou poetes per al nou segle , a cura de Manuel Gue-rrero 2001 Ha traduït i ampliat l’assaig de Jean Bollack sobre Celan, Piedra de corazón 2002 Una part de la seva obra ha estat traduïda al francès i a l’alemany, especialment els assaigs poètics La décharge 1994 i Endymon 1995, inèdits en català El 2004 i el…
castell de Fals

Vista del castell de Fals (Fonollosa)
© C.I.C. - Moià
Castell
Castell del municipi de Fonollosa (Bages).
Del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques, a tocar de l’església parroquial, en un coster a la dreta de la riera de Fonollosa, a l’extrem de llevant del pla Les torres de Fals són un dels monuments militars més vistosos i coneguts de la comarca El castell i l’església de Sant Vicenç de Fals són documentats almenys des de l’any 1026 L’edifici religiós data del segle XVII, però conserva vestigis d’època gòtica i fou ampliat a la darreria del segle XIX Des de l’edat mitjana són freqüents els testimonis documentals d’una especial devoció a aquest temple…
Eusebi Güell i López

Eusebi Güell i López
© Fundació Güell
Literatura catalana
Golf
Escriptor i artista.
Segon vescomte de Güell Fill d’ Eusebi Güell i Bacigalupi Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic Cassius i Helena Barcelona, 1903 —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner— Publicà diversos assaigs, entre els quals destaquen New Basis for the Foundation of Geometry Manchester 1900, Considérations sur le concept de la mode dans l’art Barcelona 1903, Espacio, relación y posición ensayo sobre los fundamentos de la geometría…
, ,
Josep Teixidor
Història
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador i erudit.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de…
,
Giuseppe Grilli
Literatura catalana
Hispanista i catalanista italià.
Es doctorà a la Universitat de Nàpols 1969 Fou lector d’italià a la Universitat de Barcelona 1969-72, època en què freqüentà els Estudis Universitaris Catalans, i d’ençà del 1983 és catedràtic de la universitat L’Orientale, de Nàpols també ha exercit la docència a les universitats de Barcelona, Catània, Illinois i Sorbonne Nouvelle Ha organitzat diversos congressos dedicats a la cultura catalana “Ramon Llull, il lullismo internazionale, l’Italia” 1989 i “La cultura catalana dall’umanesimo al barocco” 1992 Entre les publicacions de temàtica catalana de la seva extensa bibliografia, cal…
Llorenç Planes

Llorenç Planes
Literatura catalana
Escriptor, activista cultural i polític.
Enginyer agrònom, exercí de professor al Liceu agrícola de Tesà Rosselló Responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu 1973, contribuí a l’acostament difícil entre agricultors de banda i banda de la frontera d’estat i a la confrontació dels seus problemes El 1992 fou guardonat amb la Medalla de l’Agricultura Catalana de la Generalitat de Catalunya Pròxim a les posicions del Grup Cultural de Joventut Catalana i, posteriorment, de les del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació CREA, publicà El petit llibre de Catalunya Nord Lluita per un “Rosselló” català 1974,…
,