Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Bonaventura Ques
Literatura catalana
Traductor.
Vida i obra Eclesiàstic, fou rector del Soler Rosselló i estigué relacionat amb el grup de Tuïr Li han estat atribuïdes les traduccions al català del Joseph de Charles-Claude Genest Josep reconegut per sos germans, tragèdia en cinc actes , i Il Giuseppe riconosciuto en dos actes i La morte di Abele , ambdues de Metastasio totes es conserven manuscrites Bibliografia Vila, P 2001 1 , p 97-98 Vegeu bibliografia
Francesc Mulet
Literatura catalana
Escriptor.
Religiós dominicà, professà 1642 al convent de València i ocupà càrrecs importants dins l’orde Mestre en arts 1651, fou catedràtic de filosofia moral a la Universitat de València Per tradició, li han estat atribuïdes diverses composicions literàries, de caràcter satíric, que Constantí Llombart publicà per primera vegada el 1870 amb el títol d' Obres festives , però que, realment, no semblen procedir totes del mateix autor La més famosa és la comèdia La infanta Tellina i el rei Matarot
Antoni Maçaners
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era canonge de la seu de Tarragona Els cançoners barrocs, començant pel Recreo i Jardí del Parnàs compilat vers el 1630, li afillen una desena de poesies, algunes de les quals són atribuïdes en altres llocs a Vicent Garcia La seva producció és majoritàriament inèdita Destaquen “Al desengany del món i ses vanitats” i un elogi de Vicent Garcia que comença “Oh, tu, que de Cervera a Barcelona” Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 108-119 Vegeu bibliografia
Jeroni Pont i Desmur
Literatura catalana
Prosista.
El 1606 escriví uns comentaris Borró de l’explicació d’un pronòstic a les↑ Profecies de Bernat de Mogoda s XIII, atribuïdes a aquest cavaller des del s XVI Comentaris i profecies foren publicats el 1868 i contenen dades sobre la història de Mallorca al s XVI S’ha argumentat la possibilitat que es tractés d’un cas de falsificació i que el mateix Jeroni Pont fos l’autor també de les profecies la còpia més antiga és de començament del s XVII
Mateu Salzet
Literatura catalana
Cronista.
Notari, escrivà de la porció temporal Anotà al començament i al final dels seus protocols els esdeveniments eclesiàstics i civils del seu temps referents a Mallorca, ja en llatí ja en català, sempre amb gran concisió, del període 1372-1408 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca i Villanueva les publicà al seu Viaje Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats el 1377 i el 1380, respectivament Sis lamentacions, en català, sobre la catastròfica avinguda de la riera de la ciutat de Palma, escrites per un misser Salzet, li han estat atribuïdes, com també al seu…
mossèn Avinyó
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nom amb el qual és conegut un poeta en català i en castellà, possiblement eclesiàstic, del qual hom conserva onze cançons catalanes de temàtica amorosa on es tracten temes com l’absència i la mort per amor, les quals denoten influències d’Ausiàs Marc i de Jordi de Sant Jordi També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una de les quals en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, i una altra on elogia una dama barcelonina, cantada també per Romeu Llull Bibliografia Ferrando Francés, A…
Bernat Miquel
Literatura catalana
Escriptor i jurista.
Vida i obra De difícil identificació, hom el considera secretari de la cancelleria de Pere IIIel Cerimoniós i autor de la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de setembre de 1380, on apareix un destacable elogi a l’Acròpoli d’Atenes, definida com la «pus bella joia que al món sia» Atribuïdes a un altre Bernat Miquel, se’n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim , escrita després del 1442, i una altra, Per molt pensar so en un pensament , de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós Bibliografia Baselga y…
Josep Marià Ortís
Literatura catalana
Historiador i erudit.
Notari, fou autor d’obres sobre història i genealogia, com Disertación histórica de la festividad y procesión del Corpus de Valencia 1780 —que conté citacions en vers català— i Descubrimiento de las leyes palatinas , que reprodueix documents antics valencians i una cobla del final del s XV de Pere Vilaspinosa titulada Salve regina Facilità dades biobibliogràfiques i textos de poetes valencians del s XV i del s XVI a F ↑ Cerdà per a les Notas al “Canto de Turia” , no exemptes de falsificacions com un pretès poema èpic d’Hug de Montcada, dècimes barroques atribuïdes a Francí…
Jeroni Pont i Desmur
Literatura catalana
Escriptor.
El 1591 es casà amb una filla del mercader genovès Cesar Facio el 1598 intervingué a favor dels Rossinyol en les bandositats contra els Anglada El 1606 escriví uns comentaris a les profecies atribuïdes a Bernat de Mogoda s XIII Borró de la explicació de un pronòstic de un cavaller astròleg dit Bernat de Mogoda , interessant font històrica sobre la guerra de les Germanies a Mallorca, rèplica, segons consta al pròleg, a uns comentaris anteriors encarregats el 1576 pel lloctinent Miquel de Montcada a un anònim sacerdot nonagenari Comentaris i profecies foren publicats el 1868 No…
Guillem de Copons
Literatura catalana
Escriptor i diplomàtic.
Vida i obra Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasquesde caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d’ Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort pontifícia d’…