Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Artur Vinardell i Roig
Literatura catalana
Periodista, traductor i poeta.
El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a “El Faro Bisbalense”, “El Independiente” de Girona, del qual fou fundador i director, “Revista de Gerona” i “El Demócrata”, on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, una vegada nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf “El Corresponsal de París”, hi dirigí la revista “Catalunya-París” 1903-04, portaveu del Centre Català, i “París-…
Francesc
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Esmentat al darrer vers de la cançó adjectivada Le guay dolç cors a quuy s’es junct , continguda al↑ Cançoneret de Ripoll , tal vegada l’autor del poema Bibliografia Coll i Alentorn, M 1928 Mussons, AM 1989-1990 Vegeu bibliografia
Francesc Mulet
Literatura catalana
Escriptor.
Religiós dominicà, professà 1642 al convent de València i ocupà càrrecs importants dins l’orde Mestre en arts 1651, fou catedràtic de filosofia moral a la Universitat de València Per tradició, li han estat atribuïdes diverses composicions literàries, de caràcter satíric, que Constantí Llombart publicà per primera vegada el 1870 amb el títol d' Obres festives , però que, realment, no semblen procedir totes del mateix autor La més famosa és la comèdia La infanta Tellina i el rei Matarot
Narcís Franc
Literatura catalana
Mercader, el 1374 era oïdor de la Generalitat de Catalunya.
Vida i obra Traduí per primera vegada al català el Corbaccio , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se’n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B Moll Bibliografia Moll, F de B 1935 Riquer, M de 1935 1 Romano, D 1983-1984 Vegeu bibliografia
Onofre Almudèver
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor i poeta.
El 1561 reedità el Llibre de les dones , de Jaume Roig, i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del s XV Bernat Fenollar i Jaume Gassull, entre els quals la Brama dels llauradors de l’horta de València , del 1561, precedit d’un pròleg en què defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Martí de Viciana 1564 i d’una Instrucción para saber devotamente oír misa 1571
Silví Thos i Codina
Literatura catalana
Poeta.
Enginyer de mines, fou membre de diverses acadèmies i corporacions científiques Collaborà assíduament en el Diario de Barcelona amb articles de divulgació científica que signava Roger de Flor , i publicà nombroses obres professionals i el llibre de viatges De Comillas a París agosto a octubre de 1889 1890 Participà als Jocs Florals de Barcelona, en què fou premiat ja el 1860 amb la flor natural per la composició Amor és vida , i, posteriorment, fent ús una vegada del pseudònim Ermengol de Montsec , amb diversos accèssits El 1866 en fou mantenidor Inserí poemes seus en diferents…
Pasqual Martínez i Garcia
Literatura catalana
Col·loquier.
Vida i obra És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del s XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del s XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics iescabrosos, i en caló, un sainet La…
Miquel de Ribes i de Vilar
Literatura catalana
Traductor i autor dramàtic.
Vida i obra Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Amb la Revolució Francesa acabà exiliant-se a Sant Cugat Vinculat a l’anomenat grup de Tuïr, traduí al català les tragèdies de Racine, Esther Perpinyà 1792 i Atalia datada el 1774, representada per primera vegada el 1788, i publicada el 1912, i el Polyeucte Perpinyà 1789 de Corneille Al final de l’ Atalia , afegeix la “Conclusió de la tragèdia” Se li han atribuït —sense proves concloents— dues obres originals Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista Tuïr 1796 i Sant Joan en lo desert , manuscrita…
Andreu Amat i Esteve
Literatura catalana
Comediògraf.
Escriví, sovint inspirat-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet i, sobretot, el Sainete o Entremès dels estudiants que ixen de pena…
Lluís Masriera i Rosés
Literatura catalana
Comediògraf, director teatral i escenògraf.
Vida i obra Conegut sobretot com a pintor, terreny en el qual pot ser considerat un dels representants més característics de l’estètica de l’Art Nouveau Publicà les revistes “La Veu Punxeguda” 1922-28 i “Esplai” 1927-28 La seva faceta de director teatral es veié ratificada el 1921 amb la creació de la Companyia Belluguet, la qual representà algunes de les seves principals obres de creació pròpia, com El retaule de la flor 1921, Els tapissos de Maria Cristina 1923, musicada per Eduard Toldrà, o Els vitralls de Santa Rita 1926, entre d’altres Una vegada finalitzada la Guerra Civil…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina