Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Margarida Aritzeta i Abad
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en història moderna i contemporània i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on es doctorà Cursà també estudis de belles arts Professora a l’Escola de Magisteri de Tarragona 1979-92 i posteriorment de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili Entre les seves primeres obres destaca el llibre de narracions Quan la pedra es torna fang a les mans 1981, premi Víctor Català 1980 Posteriorment ha publicat sobretot novella i, amb Un febrer a la pell 1983, guanyà el premi Sant Joan 1982 Seguiren Vermell de cadmi 1984, El darrer toro 1987, El…
,
Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,
Pere Jaume Borrell i Guinart
Institució de les Lletres Catalanes/Txema Salvans
Pintura
Literatura catalana
Pintor i poeta, conegut com Perejaume.
Estudià història de l’art i al mateix temps practicà la pintura i el dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc Començà a exposar els anys setanta Freqüentà també durant aquests anys, Joan Brossa i JV Foix , que l’influïren, com també Jacint Verdaguer , amb el qual comparteix la visió tellúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre La reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa, així com les…
,
Joaquín del Castillo y Mayone
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Periodista, novel·lista i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal i…
, ,
Albert Manent i Segimon
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i activista polític i cultural.
Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…
, ,
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Música
Política
Músic, poeta i polític.
Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà, a disset anys es guanyava la vida cantant per cafès i tavernes acompanyant-se amb la guitarra Milità de molt jove al partit republicà d’Abdó Terrades i collaborà en els intents icarians dirigits pel seu amic Narcís Monturiol El 1843 prengué part en la revolta centralista contra el general Espartero, i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella de Barcelona Projectà de sostreure els obrers de l’ambient miserable de les tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals, i adquirí nocions de violí, de flauta i de teoria musical i compongué melodies,…
Pere Serafí
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura catalana
Poeta i pintor.
Vida i obra Anomenat lo Grec pels seus contemporanis, es dedicà professionalment a la pintura La descoberta recent d’un document del 1526 on un « Petrus Grech naturalis regni Xipre », de setze anys, signa un contracte d’aprenentage amb el pintor Pere Terré obre la possibilitat d’identificar-lo amb aquest autor Això contradiria la creença tradicional, basada en l’estudi i l’anàlisi de les seves pintures, d’una formació artística a Itàlia, bé que també és possible que hagués conegut gravats i estampes de procedència italiana, els quals haurien influït les seves composicions Com a Pere Serafí és…
,
Ferran Valls i Taberner
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El…
, ,
Andreu Nin i Pérez
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès 1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia…
, ,
Alfons I de Catalunya
Història
Música
Literatura catalana
Primer rei de Catalunya-Aragó (1162-96).
Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…
, ,