Resultats de la cerca

Fou metge de professió Guanyà premis en certàmens literaris menors i collaborà a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Escriví teatre Lo trinxeraire , 1899, i Misèria , 1912, narrativa la novella L’abim , 1911, i la narració breu Blanca d’Alamany , 1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades a “Lectura Popular” 1920 Publicà també estudis de medicina i d’història

Es llicencià en dret el 1904 Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i entrà a militar a la Lliga Regionalista Fou membre numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i ocupà diversos càrrecs en la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona Al principi de segle estigué vinculat a larevista gironina “Vida”, la qual cosa el posà en contacte amb el modernisme —tot i que l’aproximació fou molt limitada— i, també, amb el grup de Josep Carner La seva afecció als…

Vida i obra Militar i alcaid del castell de Bellver de Cerdanya Un sonet liminar seu figura en el llibre de Lluís de Peguera, Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya Barcelona 1632 Poeta famós a l’època, en conservem una dotzena de composicions inèdites en català, generalmentde caràcter satíric, en diversos manuscrits Vicent Garcia li dedicà un sonet humorístic Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 140-151 Vegeu bibliografia

Notari d’Illa Deixà inacabades unes Illustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent , que dedicà, el 1586, al bisbe d’Elna Joan Terés Escrit en una prosa àgil i suggestiva, després d’una descripció geogràfica i humana dels territoris esmentats es proposà de demostrar, en forma de diàleg, llur catalanitat amb arguments històrics i mitològics, que foren represos, amb la mateixa finalitat, per historiadors posteriors, com Andreu Bosc, Jeroni Pujades i Esteve de Corbera Fou editat, en part, per Jaume Collell el 1879

L’any 1924 fou empresonat pel règim de Primo de Rivera acusat de participar en els fets de Prat de Molló Quan en sortí l’any següent, encara pendent de condemna, fugí a la Cerdanya, on feu de pastor, i, poc després, s’exilià a França El 1930 fou indultat i tornà a Manlleu, on començà a participar en diverses publicacions com Manlleu , El Record , La Nostra Dansa i, posteriorment, a Comarca Publicà diversos llibres de poesia Record de Manlleu 1924, Aires dels cims 1933, Aplec de Caramelles 1933, Esparses de lameva arpa 1970, Folklore…

Escrivent de l’audiència de Perpinyà, on exercí d’advocat, destacà com a collaboracionista amb els francesos durant la guerra dels Segadors, i fou nomenat advocat general del Consell Sobirà del Rosselló creat pel govern de Lluís XIV El 1676 inicià personalment l’ús de la llengua francesa a les sessions del Consell Sobirà del Rosselló Premiat amb el càrrec d’intendent de Rosselló i Cerdanya 1681-98, alterà les llistes d’elegibles per al càrrec de cònsols de Perpinyà, per tal d’incloure-hi francesos collaboracionistes En els arxius militars del Rosselló se n’han conservat discursos…

Vida i obra Secretari reial i arxiver de la Corona d’Aragó 1553-72 i 1584-85 L’acord de les Corts del 1564 en què sollicitaven al rei un cronista oficial per al Principat el menà a elaborar una His-tòria general de Catalunya Si bé tenia previstesquatre parts, tres d’història I dels primers pobladors al 714 II del 714 a Ramon Berenguer IV III de R Berenguer a Felip II i una de geografia Descripció general del Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya , només en redactà la Primera part , que no havia enllestit del tot el 1585 Se’n conserven dos manuscrits Fou…

Vida i obra Mestre de l’orde dels dominicans a la província de Provença 1357, fou preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del Regne de Mallorca 1357i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment sobre la base de l’ Speculum historiale de Vincentde Beauvais, que fou continuada després de la se-va mort per Antoni ↑ Ginebreda , escrita en un català molt llatinitzat Documentació del 1369 el relaciona amb la traducció al català de les Stratagemata de…

Sacerdot i capellà de Bolquera Alta Cerdanya, fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona De les tres poesies del  Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur , cançó adjectivada on, a partir de rimes derivatives, encadena una sèrie de lamentacions sobre l’ordre material i espiritual de l’home Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual se li atribueix també altres poemes En l’obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires…

L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del  Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis  Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del…