Resultats de la cerca

Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví Joaquim Maria Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del segle XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de poesies…

Vida i obra Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona 1881-95 El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell Collaborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la Revista Lulliana  1901-05 Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme És autor d’ Institucions de Catalunya 1895, Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 1896, La filosofia nacional de Catalunya 1902, Lo beat Ramon Llull 1903, Les doctrines…

Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en…

Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Després de l’exclaustració s’establí a Solsona Les…

L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM…

Eclesiàstic, publicà la comèdia en vers El prodigio en ambos amores 1701, sobre la vida de Ramon Llull, una notícia en castellà sobre unes festes gremials de Mallorca 1706 i una Doctrina cristiana 1732 i 1746, que tradueix al català el catecisme de Gaspar Astete Deixà inèdits una Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta , El patrocinio universal del Reino de Mallorca 1728 i alguns poemes llatins

Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979,  Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista Sense voler…

Franciscà 1595, a les universitats d’Alcalá, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lulliana, i també a Madrid 1610, prop de la inquisició Els jurats de Mallorca l’enviaren 1611 a Roma per tal de defensar la causa lulliana Hi escriví sobre exegesi bíblica, Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem 1612 i, sobretot, el Memoriale collationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F Nicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum 1614, la més sòlida protesta contra Eimeric De tornada a Mallorca, fou enviat a la cort de…

Vida i obra Fill de rics propietaris rurals de la petita noblesa, estudià art i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona Administrà les seves propietats del Pirineu, feu freqüents viatges per Europa i es lliurà a la caça, la pesca i l’excursionisme Soci delegat de l’Associació Catalana d’Excursions, anà substituint, en plena maduresa, la vida d’acció per la literatura i començà a escriure descripcions, records i contes, i també treballs d’erudició diversos basats en el coneixement directe dels costums, els paisatges i els itineraris pirinencs, sobre un rerefons ideològic…

Fou mestre als Hostalets de Balenyà És autor de reculls poètics i d’estudis folklòrics Verdaguer, poeta de la cançó , Verdaguer i el Montseny , Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga , Collecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost