Resultats de la cerca

Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs 1935, Coverbos de dones 1935, Esperant el metge 1936 i El rebeinet 1936 El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal , un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els…

Cavaller de l’orde de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama, en morir llegà els seus béns a l’orde Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, tot i que només hi participà amb cinc poesies a les primeres cinc sessions Hi assistí sota el pseudònim Tinieblas

De vida bohèmia i aventurera, recorregué Amèrica fent conferències i muntant espectacles teatrals Conreà diversos gèneres, com la poesia de caràcter modernista, la prosa i el teatre D’entre la seva producció en prosa cal destacar Intimidades 1898, La copa del rey de Thule 1900, amb pròleg de JRJiménez, i Tristitia rerum 1906, i de teatre, El alcázar de las perlas 1911

Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Les balades foren publicades per J Massó i Torrents 1928 i A Pagès Bibliografia Massó i Torrents, J 1928…

Vida i obra Fill de Ramon de Vilaragut i de Grandiana Visconti, heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec 1378 i anar-se’n de València Després assistí a la cort de Montsó 1383 Joan I el feu novament alcaid de Xàtiva 1387 i Alaquàs Per la seva segona muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398 Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li…

Ingressà a la Companyia de Jesús i fou bibliotecari de l’Institut Bíblic Pontifici de Roma Deixà la Companyia, i durant la guerra civil de 1936-39 fou funcionari destacat del Comissariat de Propaganda Publicà, només amb inicials, Montserrat 1938, rèplica, amb bons fonaments bíblics i patrístics, a la carta collectiva de l’episcopat espanyol A l’exili exercí un apostolat popular i publicà Als catalans 1944, antecedent breu de Lletres catalanes 1946, vast programa de reorganització de Catalunya i de l’Església catalana

Eclesiàstic Doctor en teologia i catedràtic de Sagrada Escriptura durant 48 anys de la Universitat de València Publicà un Sermón 1689 amb motiu de les exèquies de la reina Lluïsa de Borbó, i algunes poesies seves en llatí i castellà figuren en publicacions de l’època Deixà inèdits alguns tractats teològics, i inacabat un extens poema en monosíllabs catalans/> Reuní una important biblioteca particular, que comptava, en morir, uns 17 000 volums

Comerciant, presidí l’Orfeó Canigó de Perpinyà i fou el fundador de la revista La Tour Latine Publicà L’oliu encès 1952, recull de faules originals És autor també d’un llibre de poemes en francès

Inicià la carrera eclesiàstica, però l’abandonà per ocupar-se dels negocis familiars Escriví obres teatrals, representades a Alcoi, com El tullit de fa tres sigles 1865, La font de Montal o un crimen del feudalisme i Alcoi per l’Archiduque o el suplici de Perera