Resultats de la cerca

Cortesà, serví l’arxiduc Ferran i durant alguns anys fou monjo del Cister Viatjà per Europa La seva obra, recollida a Obras de amores, de conversación, morales y de devoción 1573, reflecteix una actitud oberta a les idees del Renaixement, bé que en poesia es decantà pel vers de tradició trobadoresca i popular, que defensà enfront de les noves formes italianitzants

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984, FAD, dels…

Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543

Carmelità descalç conegut com a Joan de Sant Josep 1661, fou professor de filosofia i tingué diversos càrrecs dins l’orde Deixà inèdits els Annales de los carmelitas descalzos de la provincia de San José ~ 1700, que és l’única font d’informació sobre la història de l’orde a Catalunya del 1586 al 1707, diverses obres relacionades amb l’orde en castellà i llatí, un diccionari castellà i una traducció al castellà d’obres d’↑ Antoni de Sant Maties , amb una biografia d’aquest autor

Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…

Exercí la carrera de mestra i publicà versos en castellà Un libro 1878 Incorporada a la Renaixença, publicà només Poesies sd a la Lectura Popular i un assaig en castellà sobre els pecats capitals 1883

Carmelità, conreà la poesia satírica i burlesca en castellà i català, i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potada d’es frare També escriví poemes ascètics en castellà i feu algunes composicions musicals

Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe Barcelona 1742 per a l’ensenyament de l’ortografia i de la pronúncia del llatí, castellà i català Hi sosté la independència del català respecte de l’occità i el caràcter neollatí del català L’ortografia catalana d’Anglès, influïda pel castellà, és el primer intent important en aquesta matèria i tingué força ressò entre els gramàtics coetanis i immediatament posteriors Publicà també una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Es conserven…

Eclesiàstic, es doctorà en teologia, fou beneficiat de la catedral de Mallorca i predicador És autor del llibret de Píramo y Tisbe, drama por música Palma 1748, en castellà, i deixà inèdites poesies en castellà i en català

Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies 1876, Qui no s’arrisca 1876 i Amo i criat 1884