Resultats de la cerca

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1908 Després dels estudis eclesiàstics de filosofia i teologia, seguí cursos de filologia romànica, llatí i fonètica experimental a Bonn 1923-26 i s’hi doctorà el 1927 amb un estudi lingüístic de la versió mallorquina de la Questa del Sant Graal, Zur Bestimmung der Mundart der katalanischen Version der Graalsage , publicat en versió resumida el 1928 Fou professor de llengües clàssiques i modernes al collegi de Veruela Saragossa i al de Casp Barcelona i compongué diverses obres pedagògiques, entre les quals la Gramática de la lengua latina , en dos volums…

Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada  i germà del lullista Miquel d’Olesa i Santmartí El 1534 Carles V el recompensà pels seus serveis durant les Germanies amb l’ascensió a l’estament militar i l’armà cavaller el 1538 Fou jurat de Mallorca el 1529 i el 1531 i jurat en cap el 1549 Publicà Obra del menyspreu del món Palma 1540, en cobles d’art major, arran de la mort de la seva muller i cosina Beatriu Santmartí i de Verí El poema comença amb una lamentació elegíaca, però el gruix de l’obra és una exhortació al menyspreu de les glòries mundanes davant la incertesa de l’hora de la mort Se li han…

Vida i obra Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Fou jurat el 1487 i el 1489 Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí, acompanyat d’…

Fill del notari Joan d’Olesa, estudiava dret a Bolonya el 1421 i hi escriví un parell de poemes en català aprovençalat i una breu escorraguda on barrejà formes italianes, catalanes i castellanes Transcriví una versió castellana del romanç Gentil dona, gentil dona , que té l’interès de ser la primera manifestació escrita del Romancero castellà i la primera mostra de la seva influència als Països Catalans Bibliografia Aubrun, ChV 1983 “Le romance gentil dona gentil dona Une énigme littéraire” Iberoromania , 18 Massot i Muntaner, J 1961 “El romancero tradicional español en Mallorca” Revista de…

Doctor en teologia i sacerdot, fou rector d’Andratx i de Bunyola i qualificador de la inquisició Soci de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1798, deixà inèdits estudis d’astronomia i de química i poemes i obres teatrals en castellà i en català

Vida i obra Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza a l’Institut Balear, el 1874 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, que ell ajudà en la replega de material folklòric, part del qual publicà a Museo Balear   Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina , 1875 Fou preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador, fou docent a la Institució Mallorquina d’ensenyament i al Collegi Politècnic, que fundà i dirigí, i difongué un ideari pedagògic avançat Continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada per…

Es doctorà en medicina a València el 1589 Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Lucero i participà en els certàmens literaris organitzats per Bernat Català de Valeriola 1602 i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 Fou repetidament membre del consell general com a representant dels juristes entre 1612-36 i jutge d’apellacions entre 1614-19

Llicenciat en ciències exactes i enginyer industrial per la universitat i l’escola d’enginyers de Barcelona De professió enginyer industrial, patentà uns models de gasògens per a automoció fou delegat del ministeri d’indústria a Castelló Publicà monografies tècniques Reactores nucleares i econòmiques L’economia del Regne de València segons Cavanilles , 1978, Conrear bàsicament l’assaig en castellà, amb obres com els tres volums de Temas de nuestro tiempo 1973-85, i també en català El sector menyspreat , 1977 La seva obra narrativa ha quedat recollida a De la meua terra Contes, contalles i…

Estudià nàutica Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local Collaborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas Publicà també Blasco Ibáñez novelista 1963, obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular

Estrenà a València, durant la Dictadura i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris 1921 , El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vostè la burra, amic, Encara queda sol en la torreta 1931, El malcarat 1931 i L’ambient 1932, entre altres S'exilià el 1939