Resultats de la cerca

Treballà en feines diverses revisor de trens, escultor, músic, etc Fou popular per les seves collaboracions al setmanari Cu-cut 1902-08, en el qual publicà, amb el pseudònim KOK , cròniques en vers sobre l’actualitat política i paròdies de costums, tipus i successos El 1904 edità Aucells de gàbia , unes memòries de la seva època d’empleat ferroviari Per al teatre escriví els monòlegs Casat 1908 i El quefe d’estació 1908, a més d’una comèdia de costums ambientada en la petita burgesia, Gent d’ara 1908, i la paròdia El gran detective Holmes s d És autor, també, del llibre per a infants Memòries…

Es comprometé a favor de les idees liberals i fou empresonat durant la reacció del 1823 fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835 Escriví colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o Els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820 Escriví diverses dècimes, en una de les quals fa una defensa de la llengua valenciana També és autor de relacions de miracles València 1829, 1832 i 1845 i de poesies religioses dedicades a…

Normalment signava com a Ceferí Clavero de Falces i Carrós Fou procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà en certàmens poètics celebrats a València els anys 1658, 1659, 1667 i 1668 En aquest darrer presentà un romanç en català, “Pare Carbó estiga atent” València 1669 Moltes de les seves poesies es publicaren entre el 1652 i el 1669 en els preliminars de diverses edicions i en els volums miscellanis dels certàmens Sembla que escriví diverses comèdies hagiogràfiques en castellà, que foren representades

Exercí bàsicament com a periodista El 1902 s’inicià en l’ofici a la redacció del diari republicà El Pueblo , on collaborà amb Blasco Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’“El País” i “El Radical” El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà en periòdics populars d’orientació valencianista com “La Barraca” 1913 i en la collecció “El Cuento del Dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reprengué associat amb Ferran Maristany Fou un dels fundadors de Casa…

Fill de teixidors, practicà l’ofici a Barcelona, on estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Ordenat de sacerdot el 1835, es destacà com a missioner i predicador i com a autor de devocionaris, catecismes i textos doctrinals, que difongué, en català o castellà, o en totes dues llengües, segons criteris influïts per la diglòssia, a través de la Llibreria Religiosa, que havia fundat Cal destacar diferents Avisos als sacerdots, monges, pares de família i donzelles, entre altres estaments socials el Catecisme de la doctrina cristiana 1847, el Camí dret i segur per arribar al Cel 1843 —185…

El 1938 obtingué el premi Crexells amb la novella Francis de Cer , que ha restat inèdita Des del 1939 escriví, en castellà, nombroses novelles, relats humorístics, articles, guions per al cinema i la TV, etc També fou collaborador de La Vanguardia En català publicà, entre d’altres, les novelles Un camí 1956, El gep 1956, Un benestar semblant 1957, Un poca-solta 1957 i L’altra ciutat 1968 La seva obra combina elements de novella psicològica, amb accions —sovint humorístiques— pròpies de la narrativa de gènere

Exercí de sacerdot i fou consiliari de diverses associacions religioses Escriví poesia fou premiat en diferents Jocs Florals i llibres de pensament religiós i històric, entre d’altres De la seva obra destaca Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar 1931

Estudià dret Residí a Madrid des de la dècada del 1780 fins a l’inici del s XIX, on publicà una sèrie de traduccions i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91, que difongueren les idees de l’il-luminisme El 1807 fou nomenat cronista de Palma El 1808 jurà la constitució de Bonaparte en nom de Mallorca, fou secretari d’estat i ministre de l’Interior de Josep I i s’exilià fins el 1814 Tota la seva obra és en castellà i està composta per nombroses traduccions Brisson, Young, Fénelon i Addison, escrits de tipus històric, com uns Apuntes para formar una historia…

Sacerdot, beneficiat de Sant Pere de Tuïr Deixà diversos manuscrits, redactats amb candidesa i sense pretensions literàries, preciosos per a conèixer la vida rural dels Aspres abans i després de l’annexió del Rosselló a França un Tractat de la capella començat el 1637 i acabat el 1664, que ha estat considerat una novella religiosa en brut i un exemple de misticisme rural el Cant d’Honorat , una cançó de gust popular composta al to de Pastoreta galana Camins traçats , pròpiament un llibre de família on hom explica la genealogia, els capítols matrimonials, els testaments i els…

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic fou fiscal de la batllia general del Principat Publicà Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, tímida rèplica al Memorial en defensa de la lengua castellana d’ Alexandre Domènec de ↑ Ros , en el context de les controvèrsies sobre la predicació al s XVII El Memorial de Cisteller ha estat editat per M Prats 1995 És autor també d’un Alegato por la veneración y culto de la Santa Imagen del Cristo crucificado hallado en Lérida Barcelona 1642, i opuscles de polèmica…