Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament secundari Ha publicat les novelles Gran Cafè 1998, Un moment a la vida 1999, El mateix vell amor 2000, premi Ciutat de Badalona, Temps de silenci 2002, La travessia 2005, premi Columna,  Sunitha Història d’una nena apadrinada 2006, Rere els murs  2009, premi Nèstor Luján de novella històrica, La Fàtima de la classe dels dofins 2010, Una dona d’aigua 2013, finalista del premi Prudenci Bertrana 2012 i La filla de la neu 2016 L’any 2020 guanyà el premi Prudenci Bertrana per Ànima de tramuntana També ha…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Roda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou camarlenc de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare La seva vinculació a l’esmentada cort i el seu coneixement del país li valgueren la comanda de diverses missions diplomàtiques al servei de Joan I, de Maria de Luna, i de Martí I Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a…

Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…

Vida i obra De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern Es traslladà a Barcelona tot cercant l’èxit literari i posteriorment se n’anà a Occitània En tornar a Catalunya, decebut, se suïcidà —en un darrer acte que entenia com a heroic— al castell de Burriac Sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, i Esplets d’ànima jove 1903, els seus…

Fill de Josep Marinello i Bosch Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Fou redactor en cap del diari “Las Noticias”, i dirigí “El Día Gráfico” que contribuí a fundar i “La Tribuna” Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com “La Campana de Gràcia” de la qual fou cofundador, “L’Atlàntida”, “El Rector de Vallfogona”, “La Llumanera”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, “Lectura Popular” i “El Patufet”, i fou director de “Germanor” 1902 i de la Collecció Selecta Catalana de novella Emprà alguns cops el pseudònim ALlimoner Publicà volums de poesia, com Poesia profana 1896 i …

Vida i obra El 1601 obtingué les baronies de Montcortès i Clariana, i fou administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola Els Marc de Montcortès es creien descendents directes del poeta Ausiàs, fet impossible, perquè no tingué hereu sanguini Això explica per què afegien el nom del poeta als noms de fonts de la família El 1595 publicà dos sonets un en català i un en castellà a l’obra del pare Trujillo Discursos varios contra la deshonesta Belona y profanas galas que ahora se usan Participà en diversos certàmens barcelonins amb poemes en català l’any 1580 en guanyà un sobre la…

Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari “Las Noticias”, director de La Tribuna” i fundador d’“El Día Gráfico”, que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , “El Rector de Vallfogona”, “La Llumanera”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, “Lectura Popular” i En Patufet , i fou director de “Germanor” 1902 i de la collecció “Selecta Catalana de Novella” Publicà volums de poesia, de tendència modernista i amb crítica social, com Pirinenques 1892…

Estudià lleis a València, on redactà i publicà el periòdic satíric “El Saltamartí” 1860-61 S’inicià en l’escena valenciana, en el Teatre Principal de València, de la mà de Joaquim ↑ Garcia-Parreño , amb l’obra De femater a lacaio 1858, a la qual seguiren, entre moltes altres peces còmiques de costums i paròdiques, Les eleccions d’un poblet 1859, En les festes d’un carrer 1861, La mona de Pasqua 1862, Aiguar-se la festa escrita a benefici dels damnificats per la riuada d’Alzira, del 1864, Telémaco en l’Albufera 1868, paròdia d’ El joven Telémaco , d’Eusebi Blasco, Carracuca 1873 i…

Llicenciat en filologia catalana, és professor de valencià de batxillerat i collabora, així mateix, en publicacions periòdiques El gruix de la seva obra són reculls poètics La fi de l’hemicicle 1988, El subratllat és meu 1988, Sobre l’hamada 1989, premi Vicent Andrés Estellés de poesia, Buirac d’amor 1998, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia 1999, Elogi de la llibertat 2001, De l’ànima 2006, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia i Nadir 2010, premiat als Jocs Florals de Barcelona És també autor de la novella El temps passarà 1993 i de l’assaig Sobreviure…

El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué en la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Publicà “La Veu de la Parròquia” 1948-50 i la revista popular “Ressò” 1950-52, que fou suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i orador de masses, poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà Ànima endins…