Estudià lleis a València, on redactà i publicà el periòdic satíric “El Saltamartí” (1860-61). S’inicià en l’escena valenciana, en el Teatre Principal de València, de la mà de Joaquim↑Garcia-Parreño, amb l’obra De femater a lacaio (1858), a la qual seguiren, entre moltes altres peces còmiques de costums i paròdiques, Les eleccions d’un poblet (1859), En les festes d’un carrer (1861), La mona de Pasqua (1862), Aiguar-se la festa (escrita a benefici dels damnificats per la riuada d’Alzira, del 1864), Telémaco en l’Albufera (1868), paròdia d’El joven Telémaco, d’Eusebi Blasco, Carracuca!! (1873) i El que fuig de Déu... (1874). L’èxit de la seva comèdia de màgia en llengua castellana La almoneda del diablo (1862) l’animà a insistir en aquesta llengua i a anar a Madrid, on dirigí el Teatro Real, el del Retiro i el de la Zarzuela, entre d’altres, i on estrenà un gran nombre d’obres, entre les quals cal esmentar les sarsueles Granadina i La gata de oro.