Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà estudis de teologia al Seminari de Mallorca, però els deixà inacabats El 1917 es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona i el 1962 defensà, a València, la tesi doctoral Ramon Llull y los orígenes de la literatura catalana Es dedicà a l’ensenyament Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina, és autor, entre d’altres, de Iuvenilia 1918, Àguiles 1920, L’amor de les tres taronges i altres poemes 1925, De l’alba al migdia 1929, Cançons de la terra 1947, Ofrena mística 1949, de l’extens poema…

Es doctorà a Madrid en dret i filosofia i lletres i el 1933 ingressà al cos diplomàtic Collaborà a “La Nostra Terra” i a l’“Almanac de les Lletres” Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lullistica Publicà el recull poètic de caràcter intimista 14sonets i una cançó 1973 Cal remarcar les sevestraduccions al català d’obres d’autors alemanys i russos La cançó de l’amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke 1953 i Les coses en els “Sonets a Orfeu” 1957 de RM Rilke Tonio Kröger 1955 de Thomas Mann i Poemes 1975 de Gottfried Benn, entre d’altres És també…

Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747, d’on fou prior 1769 i abat 1772-76 i 1780-84 fou vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó 1773 A la Biblioteca de Montserrat es conserven dos volums manuscrits que contenen un comentari complet a la Regla de sant Benet, escrit en la major part en català, amb una certa voluntat literària Són anònims, però l’atribució a Riera que ha fet Josep Massot no n’ofereix dubtes

Vida i obra Fou catedràtic d’institut de llenguai literatura catalanes Les seves primeres publicacions foren treballs de crítica literària sobre la prosa costumista balear del s XIX, la literatura sapiencial, les profecies i els prognòstics, i un assaig històric, El debat autonòmic a les Illes durant laSegona República 1991 Cap al final de la seva vida preparà per a la publicació la seva obra de creació literària, que aparegué pòstumament El 2004 s’edità el poemari 19 poemes amb música 1973-2000, illustrat amb deu dibuixos i dinou composicions musicals, tots originals de l’autor El 2005 es…

Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid D’un temperament bohemi i càustic, collaborà en diversos periòdics de Madrid És autor, entre alres estudis, de Juicio crítico de las obras de don Antonio de Capmany de Montpalau 1857 i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España 1860 De la seva obra poètica en català, reduïda i de no gaire qualitat, cal destacar el poema L’orfenet savoiard , allunyat dels models floralescs Pòstumament en foren publicades les Obras críticas 1882 i les Obras literarias 1894

Advocat, el 1801 figurava entre els funcionaris de la inquisició era també membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i bibliotecari episcopal A part algunes allegacions jurídiques, la seva obra literària roman en la major part inèdita Només es publicaren, ja mort ell, la Comèdia del misser miserable 1851, paròdia sainetesca de La vida es sueño de Calderón, i el recull Romances per plorar rient ó per riure plorant 1852, que comprèn dos llargs poemes arromançats, una faula burlesca sobre el tema de Píram i Tisbe i una sàtira sobre el proxenetisme titulada La Mare Celestina les dues…

Estudià farmàcia i exercí la carrera molts anys a la seva vila nadiua La seva obra, independent i al marge dels cenacles literaris, és impregnada d’un esperit de revolta contra qualsevol forma d’autoritat, que identifica tant amb les institucions com amb elements molt més personals i interioritzats, en una orientació molt influïda per la psicoanàlisi especialment el pare i les seves derivacions teològiques, les inhibicions sexuals i el llenguatge són el blanc de la seva contestació i, alhora, el punt de partida d’una recerca permanent que té el seu objecte i el seu mitjà de realització en una…

Doctor en lletres, llicenciat en dret i membre de l’Academia Española, fou catedràtic de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona i director de l’Institut del Teatre de Barcelona Integrat en principi en el moviment avantguardista català, collaborà en el primer —i únic— Full Groc 1929, amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà La seva bibliografia, majoritàriament en castellà, sobrepassa el centenar de títols assaig, història literària, biografia, viatges, poesia, llibres de text, etc Fou un arquetípic homme de lettres que se serví amb elegància i coneixement de les idees…

Membre de l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat en cap de València en 1522-23 Escriví una Breu relació de la Germania de València , la més extensa de les cròniques contemporànies als fets, que fou utilitzada per cronistes valencians posteriors S’ha conservat en tres manuscrits i ha estat editada diverses vegades al s XX Escrita en un estil viu i directe, incorpora detalls personals i és especialment important pel relat minuciós dels primers moments de la revolta i la seva difusió

Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València l’Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs, de la qual fou president Com a autor dramàtic, fou el capdavanter de l’…