Vida i obra
Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona (1851). D’un temperament bohemi, afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable. Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona (1856), al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla (1859), al de l’Academia de la Historia de Madrid (1861) i als estatals d’Alcalá de Henares (1866) i del Regne de Mallorca.
Col·laborà a la premsa de Palma (Diario de Palma, El Palmesano), a la de Barcelona (Revista de Cataluña), i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid. Dirigí la societat Reunión Literaria (1859) de Barcelona i fou membre de la Societat Filomàtica.
És autor d’estudis remarcables, entre els quals cal esmentar Juicio crítico de las obras de don Antonio de Capmany de Montpalau (1857), Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España (1860), en el qual es manifestà càusticament reticent amb la política educativa dels governs successius i amb la producció literària i teatral (especialment amb les sarsueles). També publicà De la infuencia de la novela en las costumbres (1857) i La poesía contemporánea en Mallorca (escrit el 1861).
Fou premiat als primers Jocs Florals de Barcelona, i als del 1867, per L’orfenet savoiard, el seu poema més destacable, allunyat dels models floralescos més habituals. Pòstumament, li’n fou recopilada les Obras críticas (1882) i les Obras literarias (1894). Era germà de Jeroni Forteza.
Bibliografia
- Tomàs, Margalida: “Sol contra tots: aproximació a la biografia de Gabriel Fortesa i Valentí”. Randa, 54, 2005, p. 109-128.