Resultats de la cerca

Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jau­me el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament tingué premis els anys 1860, 1869 i…

Fou sotsdirector del Banc de Catalunya i explicà l’entrellat de diverses peripècies econòmiques i polítiques en Escritos 1966, recull d’articles del Diario de Barcelona prologat per Josep Pla Collaborà en les publicacions  El Rossinyol de Reus 1908,  Panteisme 1911 i Renaixença Nova de l’Alguer 1960 Escriví drames d’arrel modernista Maria-Agna 1910, estrenat el 1907 i El cego Simó estrenat el 1913 En la postguerra fou un dels principals mecenes de la cultura catalana i creà una beca anual per a subvencionar l’estada a Catalunya d’un estudiós alguerès

Cursà estudis al convent de Sant Agustí de Barcelona, en acabar els quals hi prengué l’hàbit 1699 Posteriorment fou ordenat prevere El 1711 és esmentat com a vicerector del collegi de Sant Guillem, centre superior d’estudis augustinià a la ciutat de Barcelona De dots reconeguts per a l’oratòria, vers el 1720 obtingué el títol de mestre en teologia i des d’aquest any fins al 1723 fou prior del convent de Girona Després d’un període en què ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fou prior del convent de Barcelona 1729-32, on destacà el seu impuls per a la construcció del nou edifici El 1732…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou collaborador d’ Eugeni d'Ors El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University 1960-63 i a la Syracuse University 1963-95, fins que es jubilà Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo , Carles Barral i Jaime Gil de Biedma , entre d’altres Publicà els reculls de poemes  Desde esta orilla 1952…

Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en història per la Universitat de València, el 1968 passà a dirigir el departament d’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant, que esdevindria Universitat d’Alacant 1979, d’on fou catedràtic d’història de l’art Director de l’Institut d’Estudis Alacantins 1979-82 i director de l’Institut Alacantí de Cultura Juan-Gil Albert d’Alacant 1996-2003, fou membre de diverses acadèmies, entre d’altres la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i la Reial Acadèmia Catalana de…

Professor de dibuix, el 1914 s’installà a Barcelona i es dedicà al periodisme Collaborà en La Publicidad , La Publicitat , El Be Negre , D’Ací i d’Allà , El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses , La Nova Revista i L’Estevet Exiliat el 1939, fou empresonat pels nazis Posteriorment collaborà en Vida Nova , de Montpeller La seva obra es fonamenta en un humor intelligent i subtil que, amb recursos com l’estirabot i l’absurd, s’apropa als corrents d’avantguarda i a l’humorisme del Grup de Sabadell Alguns dels seus contes foren recollits en un volum el 1924 Suborn , Juli Verne , El parc de…

Estudià al seminari de Palma, del qual sortí quan ja havia iniciat el darrer curs de la carrera eclesiàstica L’any 1888 fou collaborador habitual del Semanario Católico, Doctrinal, Científico y Literario 1888-90, revista bilingüe de propaganda catòlica El 1889 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, des d’on publicà articles al diari mallorquí  La Almudaina , on collaborà amb Miquel dels Sants Oliver El 1894 començà les activitats literàries i publicà, en castellà, la novella El Picaflor L’any següent retornà a Mallorca, on publicà Pimpollos Novelitas montevideanas 1895 S’…

Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’exilià a…

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria  1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…