Resultats de la cerca

Fou mestre a Sant Josep d’Eivissa i collaborador de la premsa eivissenca En llengua catalana publicà poemes de tema patriòtic i d’altres com l’elegia A la memòria de ma inoblidable filla na Josepa Escanellas i Serra 1892

El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886 el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià Fou redactor del diari La Renaixença , en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin fou també collaborador de La Illustració Catalana i es vinculà a la Unió…

Es titulà de practicant en medicina i cirurgia 1896 i més endavant s’hi llicencià a la Universitat de Barcelona 1901 Participà en les activitats més tardanes de l’Esbart de Vic i dos poemes seus foren inclosos a La garba muntanyesa llegí també poemes al Círcol Literari de Vic Collaborà en la revista “L’Almogàver”, promoguda per Narcís ↑ Verdaguer i Callís , i a “L’Arc de Sant Martí”, amb el pseudònim Mossèn Borra , en què substituí Josep-Narcís ↑ Roca i Farreras com a articulista polític Publicà la novella Mary Joana La filla del crim , i la segona part, Mary Joana Lo secret , i el breu…

Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de…

Ordenat de sacerdot el 1843, fou rector de Prats de Molló del 1864 fins a l’any de la seva mort Publicà a Perpinyà un Récit historique de Notre-Dame du Coral 1871 i Pastoret del Coral Relació d’un fet qui es passà al Coral en l’any 1599 1885, en alexandrins apariats, relatius a una llegenda pietosa local

Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire , 1859, La florista catalana , 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira , 1866 i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui collaborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la « gran escena y coro de guerra » Desperta ferro 1860

Fou pedagog, vinculat a les escoles municipals de Barcelona D’idees liberals, arran dels fets revolucionaris del 1843 es decantà cap al moderantisme polític Publicà articles crítics i poemes als diaris barcelonins El Constitucional 1842, “El Artesano” 1843, “El Papagayo” 1843, La Verdad 1844, “El Liceo” 1847 i “La Corona de Aragón” 1854 Relacionat amb l’Institut Industrial de Catalunya, defensà els interessos dels obrers 1848-50

El 1883 obtingué un tercer accèssit en el premi ofert a un sonet que honorés el rei Jaume I, en els Jocs Florals de Lo Rat Penat La seves composicions poètiques, en castellà “Gratitud”, “A la Virgen María”, i en català “Harmonies”, “Cant d’Amor”, “L’estiuet de sant Martí, entre d’altres, foren publicades en diverses revistes literàries i recollides pòstumament a Poesías 1894, que inclou “A l’inspirat autor de l’«Atlàntida» Mossèn Jacinto Verdaguer”

Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El desterrado 1844 i…

Comerciant de professió, fou escriptor de ploma fàcil i collaborà, sobretot amb versos de tradició jocfloraclesca i articles patriòtics, en nombroses publicacions locals i comarcals, com ara “La Costa de Llevant”, “La Veu de Tortosa”, “Lo Sometent”, “Lo Lliri” i “Les Quatre Barres” Més ocasionalment també escriví en periòdics de Barcelona, com La Illustració Catalana , “Catalunya Artística” i La Veu de Catalunya Al fulletó de La Renaixença publicà la seva única novella, Vora la mar 1896, que és un cant al seu ideal mariner frustrat i alhora un retrat costumista de la vila d’…