Resultats de la cerca
Es mostren 3673 resultats
Joan Dessí i Queixalós
Literatura catalana
Poeta.
Pintor de professió i prevere Se’n conserven diversos poemes de circumstàncies i una cançó en octaves reials premiada al certamen de sant Ramon de Penyafort 1601, tot en castellà Compongué una Canción a la devoción del Padre mosén Francisco Gerónimo Simón València 1612 També traduí en vers castellà La semaine, ou création du monde París 1578, del poeta gascó Salluste du Bartas, amb el títol de La divina semana Barcelona 1610
Pau de Dalmases i de Vilana
Literatura catalana
Poeta.
Fou canonge de la catedral de Barcelona i membre fundador de l’Acadèmia de Barcelona Se’n conserven algunes poesies escrites per a diverses sessions acadèmiques celebrades el 1721 ms 186 BC, que revelen la continuïtat entre l’antiga Acadèmia dels Desconfiats i la futura Acadèmia de Bones Lletres Per a l’Acadèmia reconsti-tuïda el 1729 compongué diversos papers en vers i en prosa, en català i en castellà, entre els quals destaca un text en prosa intitulat Se pondera que un savi no deu habitar en lo desert
Antoni Cardils
Literatura catalana
Predicador i autor dramàtic.
Franciscà observant, regí el monestir de Sant Francesc de Palma Escriví la Representació de la temptació que fonc feta a nostre senyor Jesucrist , conservada dins el recull de teatre religiós conegut com a manuscrit Llabrés , i predicà el sermó de la Conquesta dels anys 1553, 1564 i 1575
Josep Bori i Santinyà
Literatura catalana
Poeta.
Tan sols se’n sap allò que ell mateix diu al manuscrit de poesies catalanes i castellanes, seves i d’altres autors, que n’ha pervingut ms 78 BC Era metge i residia a Calella Les seves composicions catalanes, de to popular i generalment humorístiques, contrasten amb les peces castellanes, més retòriques i ambicioses L’últim poema que hi surt datat és del 1706
Llorenç Barutell i d’Erill
Literatura catalana
Poeta.
Ostentà el títol de baró d’Oix i de Bestracà i fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Escriví una Elegía , en castellà, a la memòria de Carles II dins l’ofrena fúnebre Nenias reales 1701, i diverses poesies en català sobre el mateix tema, amb el pseudònim d’ Ermità de Pruneres , dins el recull Lágrimas amantes 1701 A l’esmentada Acadèmia presentà diversos treballs, entre els quals quatre octaves commemorant la conquesta de Buda És autor també de dues composicions en català en què elogia l’edició del 1703 de les poesies de Vicent Garcia
Ferran Patxot i Ferrer
Literatura catalana
Autor teatral, narrador i historiador en llengua castellana.
Vida i obra Es doctorà en dret a Cervera i exercí com a fiscal de la intendència militar a Barcelona 1835-46 Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega Traduí nombroses obres d’història de Guizot i Anquetil, entre d’altres i publicà recopilacions de textos històrics Las glorias nacionales , 1852-54 Los héroes y las grandezas de la tierra , 1854-56 Anales de España , 1857-59 Planificà i inicià la narració llegendària El mansueto, o Las cuevas de Montserrat 1860, redactada per Manuel de Lasarte, i publicà també obres dramàtiques El tejedor , 1838 Buen…
Teresa Pàmies i Bertran

Teresa Pàmies
AELC
Literatura catalana
Novel·lista, prosista, assagista i periodista.
Filla del dirigent marxista balaguerí Tomàs Pàmies Tingué una formació autodidàctica Fou dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya 1937, escriví a Juliol i fundà, juntament amb altres companyes, l’Aliança Nacional de la Dona Jove 1937-39 Arran de la Guerra Civil, s’exilià a França, després a la República Dominicana, passant per Cuba, i, finalment s’establí a Mèxic En aquest país estudià periodisme a la Universidad Femenina, dirigida per la seva fundadora Adela Formoso de Obregón Santacilia Tornà a Europa 1947, i residí un any a Belgrad, on treballà a la ràdio Després…
, ,
Ot de Montcada
Literatura catalana
Trobador.
És esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada com a autor d’un «so vell i antic», anterior a la construcció del campanar de Vic, consagrat el 1038, expressió que indica un temps molt reculat No se’n té cap notícia tanmateix, s’ha identificat amb probabilitat amb el senescal dels comtes de Barcelona Ot Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Riquer, M de 1996 Les poesies del trobador Guillem de Berguedà Barcelona, Quaderns Crema
Pere Orlandis i Despuig
Literatura catalana
Poeta.
Hereu d’una família noble, poc abans de morir ingressà al seminari de Salamanca de la Companyia de Jesús, de la qual un germà seu, d’orientació integrista, era membre destacat Amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament, escriví només onze poemes breus, d’una qualitat remarcable des del punt de vista lingüístic i formal i deutors del romanticisme, recollits pòstumament a Poesies 1898
Alfred Opisso i Vinyas
Literatura catalana
Novel·lista, historiador i publicista.
Fou metge a Tarragona, on destacà com a promotor d’activitats culturals El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí “La Ilustración Ibérica” 1882-1900 Collaboràen la publicació madrilenya “El Social” i a “Catalònia”, i fou crític d’art i codirector de La Vanguardia Escriví una quarantena d’estudis histò-rics, mèdics i tècnics, sovint signats Carlos de Mendoza , entre els quals Arte y artistas catalanes 1900, Historia de España y de las repúblicas latino-americanas 1915, en vint-i-cinc volums, i Metges literats catalans 1923 En castellà és també autor de novelles El grito de la Independencia ,…