Resultats de la cerca

Guionista de ràdio i autor teatral amb Proceso a la vida i Demà és festa , el seu nom és conegut per les novelles Ciutat petita i delicada 1975, Nosaltres els mestres 1980, Confessem-nos 1980 i Tramuntana boja 1981, però sobretot per les sèries humorístiques televisives en català, Doctor Caparrós Medicina general 1979, que li valgué el premi Ondas, i Doctor Caparrós, metge de poble 1982

Fou redactor de La Publicitat i de “La Humanitat”, i collaborador de “L’Opinió”, “Mirador”, “Lluita” de Valls 1931-33, entre d’altres Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva , Melodia discordant i Canvi de ruta 1953

Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La Chanson de la…

Fou un dels propagadors més actius del catalanisme a les comarques tortosines Cronista de Tortosa, fundà “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca” De les seves obres cal destacar, en poesia, Cançons tortosines 1884, i en teatre, Lo cautiu 1887 i Matilde 1887 també els estudis El palacio episcopal de Tortosa 1900, Maestrazgo 1904, Els tortosins per Tortosa 1914 i Vocabulari català de Tortosa 1916, a més d’algunes biografies de tortosins illustres El 1981 es recuperaren les seves Contalles, crepusculars tortosines

Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma de Mallorca Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Com a poeta ha publicat Parla Ofèlia 1967 i Tenc la boca eixuta de cridar-te 1972, entre d’altres, i obres de divulgació científica

Sacerdot, fou rector de la Universitat Literària de Mallorca 1840-42 i director de l’Institut Balear 1842-46 Entre altres obres, publicà Memoria histórica de la catástrofe sucedida en el pueblo de Felanitx 1844 i un recull de Discursos 1849, i traduí del francès al castellà diverses obres d’història Deixà manuscrita, en català malgrat el títol, una Comedia pastoril al nacimiento del Mesías , en què barreja la tradició culta amb la popular, i són segurament seus uns Pastorells al naixement És autor també del drama bíblic Josep venut per sos germans , no conservat, i d’un Entremès dels locos

Rector de Cornellà de la Ribera, traduí en vers Los psalms penitencials amb versos catalans segons lo sentit literal Barcelona 1806, que obtingueren molt d’èxit i dels quals es feren nombroses edicions, la majoria al sud de la frontera, encara que generalment sense fer constar el nom de l’autor Mercer, que signava amb les formes de Marcé i Sentaló , se serveix d’una llengua popular, amb la intenció explícita de defugir tant els castellanismes com els gallicismes Publicà també un llibre d’agronomia en francès Perpinyà 1785 i un Exercitium diurnum parochorum Avinyó 1788 Un ritual que havia…

De professió enginyer industrial, va conrear bàsicament l’assaig en castellà, amb obres com els tres volums de Temas de nuestro tiempo 1973-85, i també en català El sector menyspreat , 1977 La seva obra narrativa ha quedat recollida a De la meua terra Contes, contalles i succeïts 1981 Resta inèdita la seva obra Prometeu desfermat 1984, a mig camí entre l’assaig i la creació Fou president de la Societat Castellonenca de Cultura entre el 1970 i el 1991

Frare dominicà Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví, en castellà, diversos sermons, un elogi fúnebre en memòria de Carles III Barcelona 1789, una Oración València 1792 i un sermó titulat València engrandida i cèlebre en tot lo món per sant Vicent València 1784 i 1804

Vida i obra Era canonge de la seu de Tarragona Els cançoners barrocs, començant pel Recreo i Jardí del Parnàs compilat vers el 1630, li afillen una desena de poesies, algunes de les quals són atribuïdes en altres llocs a Francesc Vicent Garcia La seva producció és majoritàriament inèdita Destaquen “Al desengany del món i ses vanitats” i un elogi de Vicent Garcia que comença “Oh, tu, que de Cervera a Barcelona” Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006 Poesia catalana del barroc Antologia Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitella, 2006, p 108-119