Resultats de la cerca

Vida i obra Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 Publicà dos reculls més de poemes nous que porten el mateix títol del recull anterior Vida terrena , un editat a Lisboa el 1966 i l’altre a Barcelona el 1977 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de…

Vida i obra Autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval, que porta el seu nom,  Crònica de Bernat Desclot Coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats —, fou escrita entre el 1283 i el 1288 i se centra en el curt però intens regnat de Pere el Gran 1276-85 La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot…

Ingressà a l’orde caputxí als 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i es dedicà inicialment a l’estudi del període medieval i, concretament, a la figura del príncep de Viana, sobre el qual publicà uns extensos articles a la revista  Estudis Universitaris Catalans , editada per aquesta institució — Estudis Universitaris Catalans — , i un petit llibre el 1935 En l’etapa d’avantguerra, feu explícita la influència de Ferran Soldevila en l’orientació de la seva recerca, i el seu treball fou lloat públicament per Antoni Rovira i Virgili…

Membre d’una important família barcelonina, el seu pare era el mestre racional de Catalunya Galceran Durall i de Malla Del 1940 al 1573, visqué diverses vegades a Constantí L’estada més llarga és del 1568 al 1573 El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu 1575  Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1548-74, en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, quasi totes en català És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de Pere Serafí…

Es llicencià en dret a Barcelona Assidu participant en Jocs Florals i certàmens literaris diversos, on obtingué nombrosos premis Es donà a conèixer amb el recull poètic Del meu verger 1905 És autor de poemes centrats a descriure els costums populars de la Segarra, que anà recollint en els volums Poesies , de la collecció “Lectura Popular” s d, Segarrenques 1917, Corrandes segarrenques 1925 i Picarols i randes 1926 Estrenà diverses obres teatrals, com ara La mania d’un notari 1896, una comèdia en un acte i en vers El vistaire 1920  El pandero de les mosses, o la venjança del sagristà 1927, amb…

Vida i obra Estudià a l’Escola de Magisteri de València Fou autora de poemes i narracions, generalment d’ambient rural Collaborà a Las Provincias , El Vers Valencià , Pensat i Fet , L’Altar del Mercat , Glorieta , Sicània  i La Marina També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina 1944, i en les activitats de Lo Rat Penat El 1949 publicà Poemes de Penyamar , recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge La seva obra narrativa, escrita abans del…

Són seixanta retrats literaris in extenso , amb materials biogràfics i de l’època, de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana Darrere dels Homenots hom pot percebre una imatge de la cultura catalana que visqué l’autor El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu  En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que interpreta el personatge en el seu entorn humà i professional, escrit en un to viu i anecdòtic, no acadèmic Els…

Prevere, estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l’Estudi General de Tarragona Hi publicà Modo expedit i pràctic d’ajudar a bé morir 1756, que tingué una gran difusió al segle XVIII, amb diverses reedicions, i dos sermons apologètics

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, compartí moltes primeres ascensions amb Lluís Estasen Durant les dècades de 1920 i 1930 feu diversos cims dels Alps i de les Dolomites Fou promotor dels esports d’hivern als Pirineus i guanyador de nombroses proves d’esquí a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol guanyà la medalla de plata a la Copa Puigmal 1921, la Copa de Fons de Ribes de Freser 1924 i la Copa Rei Alfons XIII en els Campionats d’Espanya de fons 1929 El 1930 participà en el IV Congrés de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme Juntament amb Ignasi Folch fou l’…

Ordenat de prevere el 1920, aviat s’interessà per la poesia Fidel seguidor i admirador de Costa i Llobera, la seva obra poètica s’adscriu a la tradició de l’Escola Mallorquina i mostra especial atenció pels temes religiosos i paisatgístics Fou collaborador d’Antoni M Alcover Durant la postguerra se situà en el grup d’intellectuals més conservador i prengué part en les tertúlies literàries de Guillem Colom i de la família Massot, a Palma És autor dels reculls Poesies juvenils 1928 i La rosada 1935 Recollí la seva obra a Poesies 1972 i Tardanies rims i prosa 1971 Habitual dels certàmens…