A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d'Antoni Maria de Barcelona. Ordenat de sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en Sagrada Escriptura a Roma.
Fou professor de Sagrada Escriptura a Sarrià (1915-27), llevat dels anys 1919 al 1921, que fou director de la Facultat de Filosofia d’Olot.
Dirigí la revista Catalunya Franciscana i col·laborà en la Fundació Bíblica Catalana. Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó (1916), una Vida de sant Francesc (1927) i L’església Catòlica i el pancristianisme (1928). Durant la guerra civil de 1936-39 publicà a Itàlia diversos llibres de propaganda antirepublicana i d’exaltació dels “màrtirs de la revolució marxista” (1937-38).