Resultats de la cerca

Vida i obra Doctor en filologia catalana Collaborà en diverses publicacions “Tele-estel” 1966-70, La Vanguardia , Destino i Serra d’Or Fou redactor en cap del Diario de Barcelonal , on portà una pàgina setmanal dedicada als llibres catalans 1962-76 Primer director del diari Avui 1976-77, el tornà a dirigir entre el 1986 i el 1987 Cofundador del Centre Internacional de Premsa de Barcelona 1987 Fou un dels impulsors de la recuperació del català als mitjans de comunicació després de la dictadura franquista Des del 1980 fou secretari dels mantenidors dels JocsFlorals…

Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller,Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als JocsFlorals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc

Fill de l’actriu Carlota de Mena Treballà com a actor en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos JocsFlorals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament

Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” També collaborà a IDestinoa i “Tele-estel” És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps 1949 i Retrobar-me en la terra 1958 Guanyà la flor natural als JocsFlorals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxiprest de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els JocsFlorals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921

Participà en els JocsFlorals de Barcelona fou premiat el 1895 i el 1897, i en fou secretari el 1899 i mantenidor el 1900 Conreà la poesia i la prosa amb un estil realista i poètic, basant-se especialment en les descripcions rurals Publicà els volums de proses Entre muntanyes 1894, Prosa 1903, De la vida a Lectura Popular i En Pere i altres contes 1919

Fill de Ramon Muns i Seriñà Advocat, milità en el partit tradicionalista Conreà la poesia catalana —participà en els jocsflorals, i composicions seves foren incloses al volum Los trobadors nous —, i en castellà publicà Los mártires del siglo XIX 1888 i Estudio sobre los tres prioratos de San Llorenç prop Bagà, San Salvador de la Badella y San Pere de la Portella 1888

Residí des de jove a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Fou un dels fundadors de Lo Rat-Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Obtingué la flor natural als Jocs Florals de València del 1885 El seu primer llibre de poemes, en castellà, fou Flores sin aroma 1872 Hom aplegà la seva obra catalana en el volum Poesies 1900

Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca Un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura, participà als JocsFlorals de València i fou premiat el 1925, el 1926 i el 1929 El seu llibre Elegies 1928 reflecteix influències d’Ausiàs Marc i de López-Picó Més tard publicà Terra 1935, diversos fascicles de poemes satírics i, encara, un nou volum líric, Llàntia viva 1947

Exercí també com a dibuixant i s’especialitzà en el dibuix a la ploma i en el retrat Com a poeta participà sovint als JocsFlorals de Barcelona, on fou premiat el 1920 i el 1921 De la costa brava , i publicà el volum Llevantines 1923 Traduí al català obres de Byron, Walt Whitman, Edgard A Poe, T Gautier, G Giacosa i Victor Hugo, entre d’altres