Resultats de la cerca

Vida i obra Fou professor de filosofia i arquebisbe in partibus de Palmira 1805 Doctorat a la Universitat de Gandia, fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1816, i treballà en la confecció d’un diccionari català-castellà-llatí, els materials del qual lliurà a Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Joglar, que l’editaren entre el 1803 i el 1805 Publicà diverses obres de tema filosòfic, històric i teològic, en llatí i castellà, on també abordà qüestions polèmiques de política eclesiàstica amb tendència…

Fou director de “La Hormiga de Oro” i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres “La Creu del Montseny” i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i↑ Montserrat a “El Sarrianés” i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, i de diverses traduccions al castellà També publicà Del…

Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví JM Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del s XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de poesies predominantment…

Vida i obra Professionalment era advocat Residí a l’Alguer i a Càller, en diverses etapes Escriví en català, castellà, sard i italià, però la seva producció poètica en català és tardana, posterior al 1799 També confeccionà una llista de mots catalans incorrectes, amb la forma bona al costat, i una relació de noms de peixos en català La seva obra reflecteix perfectament la cruïlla d’influències estètiques presents a Sardenya al tombant del s XVIII la tradició popular, especialment visible en la seva obra en català i sard el barroc i el rococó, vinculat a la seva poesia en castellà, i l’arcàdia…

Doctor en dret 1879, fou redactor del Diario de Barcelonal i de La Vanguardia i collaborà a La Renaixença , La Illustració Catalana i en altres publicacions Conreà la poesia, en castellà Brumas y celajes , 1878, i Gotas de tinta , 1885 i en català L’oasi Fou mestre en gai saber 1917, mantenidor 1903 i 1911 i president 1919 dels Jocs Florals de Barcelona i president dels d’Olot 1912 Escriví, majoritàriament en castellà, molts estudis i monografies sobre les relacions comercials entre la Península i Amèrica, i sobre temes d’història econòmica i financera, llibres de viatges i, en català,…

Vida i obra Era notari Redactà i publicà nombroses obres lingüístiques amb el propòsit d’enaltir la llengua autòctona, per bé que algunes tenen com a objectiu l’aprenentatge del castellà Lingüista intuïtiu i poc original, al marge de la illustració valenciana, fou autor d’obres apologètiques com Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano 1734 i Cualidades y blasones de la lengua valenciana 1752 conté un catàleg de les seves obres fins aleshores d’obres gramaticals com Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano 1732 de vocabularis com Breve diccionario valenciano…

Vida i obra Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1901 Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica Aquests mateixos anys collaborà a La Renaixença , “Montserrat” —que arribà a codirigir el 1905—, Universitat Catalana” —de la qual fou redactor en cap— i Catalunya , entre d’altres El 1904 publicà un Resum de gramàtica catalana…

Vida i obra Catedràtic de retòrica i poesia del seminari de Barcelona Després de la guerra del Francès, fou arxiprest de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses 1816 Perseguit com a carlí, patí presó i s’hagué d’exiliar a França 1836-37 La seva producció poètica més important, en català, castellà i llatí, està vinculada a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on ingressà l’any 1803 És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y los genoveses 1805, de to neoclàssic, d’un Heroic cant català a la mort de Crist 1806 i d’una…

Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i collaborà especialment a “La Federación” 1870, on signava com a El Músic Major , i a “El Eco del Júcar” 1854, que dirigí Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla Versos collocats en la falla del carrer de Sent Narcís , 1850 Versos allusius a la peixca de l’Aladroc , 1865 i destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni 1866, en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè, que fou objecte de condemna i de persecució per l’…

Cortesà, segons Lluís del Milà, amic seu, de la cort dels ducs de Calàbria Cavaller Ja gran, Ferran d’Aragó, el duc de Calàbria, li encarregà la traducció al castellà de l’obra poètica d’Ausiàs Marc Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osias Marco 1539, reeditada a Sevilla el 1553 Comprèn, en edició bilingüe, quaranta-set poesies sense la tornada càntics, d’amor, morals, de mort, espirituals Intentà d’adaptar al castellà el decasíllab català, fet que dona a la versió, bastant lliure i deformada en algun cas conceptualment si creia que els conceptes eren irreverents, un ritme…