Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Tant el personatge de Caldesa com la Tragèdia van tenir una àmplia recepció en la segona meitat del s XV, i encara avui és reconeguda la seva singularitat Sembla que la figura de Caldesa esdevingué un personatge collectiu, representant de la dona que estima amb deshonestedat, i s’han conservat poemes dedicats a ella en castellà i en català que no són de Joan Roís de Corella Aquest autor li dedica el maldit A Caldesa i la Tragèdia així mateix, el final del poema Desengany sembla fer referència a l’episodi del text en prosa Com s’ha destacat recentment, en el cos…

Desenvolupament enciclopèdic La història de Les veus del Pamano transcorre entre el 1943 i el 2002 en un espai geogràfic que és, fonamentalment, els Pirineus, i de manera més concreta un poble de la vall d’Àssua, al Pallars Jussà El marc temporal de la novella pivota entre la immediata postguerra i una actualitat situada l’any 2002, i l’argument s’endega a partir d’unes obres de reforma en la vella escola de Torena, el poble de la vall d’Àssua que esdevé eix de l’acció En el decurs d’aquestes obres, es descobreix un manuscrit molt ben amagat que arriba a mans d’una mestra de Sort, la Tina…

Des de la seva adolescència s’inclinà per la literatura, vocació que li fou posteriorment estimulada pel poeta olotí Carles Fontfreda Les seves inquietuds, però, quedaren truncades amb l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, que impedí la seva formació universitària A partir del 1940 començà a fer collaboracions, en vers i prosa i en castellà, per Arriba España , l’únic setmanari olotí de l’època Aquests anys també publicà articles en revistes i diaris com Ariel , El Correo Catalan i  Serra d’Or Formà part del grup de redacció fundador de la revista olotina  Pyrene , en la qual publicà,…

Vida i obra Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix i al Centre Artístic d’Olot, després de la mort dels seus pares s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual fou ajudant del general Tristany i formà part de l’estat major de Francesc Savalls Ferit d’una mà, ssexilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda, i de Josep Berga i Boix, fins a l’acabament de la guerra Passà un període entorn del 1876 d’aprenentatge al taller del pintor Gérome, a París, i, de retorn de l’exili, continuà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, entre el…

Desenvolupament enciclopèdic Molt més enllà del que sembla oferir el títol, el marc d’aquesta obra dividida en sis colloquis ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l’època Despuig hi aborda temes tan diversos com l’estructura política de la monarquia espanyola i la incardinació de Catalunya dins d’aquesta, tot denunciant l’ofensiva dels intellectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics,…

Vida i obra Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona 1902-10 Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a Gijón 1911-13, a Barcelona 1913-36 i a Palma 1936-47 A Barcelona fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1921-36, on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants Fou membre destacat de l’Escola Mallorquina, de la qual fou el principal líder intellectual, però també un dels seus principals exponents poètics Fundà i dirigí “Migjorn” 1906-07, revista literària que introduí a Mallorca els corrents estètics del…

Vida i obra Pel caràcter austriacista de la seva família hagué d’estudiar llatí i retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles El 1713 tornà a València, i ingressà a la universitat, on estudià dret i filosofia Hi feu estreta amistat amb la intellectualitat valenciana més reformista, al marge de la universitat El 1719 anà a Salamanca, on perfeccionà els estudis jurídics El 1723 guanyà la càtedra de dret de Justinià de la Universitat de València, però l’abandonà el 1733 Llavors passà a Madrid, en ser nomenat bibliotecari reial allà redactà una Carta = Pensamientos literarios adreçada al…

Vida i obra De família benestant, s’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900 són d’un romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista “La Palma” o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es traslladà a Barcelona per fer-hi la carrera de dret, que no arribà a exercir s’hi relacionà…

Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes lectures errònies…

Passà gran part de la seva infantesa a l’Alta Cerdanya, on aprengué el català Estudià lletres a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el 1961 l’Agrégation d’Espagnol En plena etapa estudiantil demostrà interès per la poesia catalana i castellana Del 1963 al 1970 exercí de docent a la Sorbona, on conegué l’historiador Michel Zimmermann, amb qui es casà el 1967 i en prengué el cognom Tots dos feren una estada a Barcelona 1971-74 com a collaboradors de la Casa de Velázquez Passà molt de temps a la Biblioteca de Catalunya, treballant intensament sobre la poesia d’Ausiàs Marc, aconsellada per…