Resultats de la cerca

Començà publicant en collaboració la narració breu destinada al públic juvenil, Tinta fresca 1994 Posteriorment, ha publicat poesia amb obres com ara El mateix silenci 1995, Raïm de vent 1996, Cendres volades 2000 i El cercle de les ànimes 2005, premi Màrius Torres 2004

Fou advocat Dirigí L’Aureneta , fou redactor en cap del “Diario Mercantil” i collaborador o corresponsal de diversos periòdics de Barcelona, París i Madrid Escriví una trentena d’obres teatrals, entre les quals hi ha els drames La pubilla de Queixàs 1895, El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894 i Ànimes perdudes 1908, i les comèdies La cosina de la “Lola” 1897 i Botifarres dolces 1906

Fundador de la secció interplanetària de la Societat Astronòmica Aster Divulgador de temes espacials i submarins, en castellà i en català, publicà La conquista del mundo submarino 1957, La conquista del aire y del espacio 1958, Mito y realidad de los platillos volantes 1967, Presente y futuro de la astronáutica 1974, Marte operación Vikingo 1976, La Atlántida 1977, OVNIS y agujeros negros 1981, etc Practicà el periodisme científic en diverses publicacions Traduí Cossos i ànimes , de Mvan der Meersch 1964

Eclesiàstic, tingué cura d’ànimes i fou professor d’humanitats i de dogma Ja de gran, el 1883, llegí el seu primer treball en català, a les festes de Banyuls de la Marenda Després escriví el poema teològic La Immaculada 1891, en deu cants, considerat la seva obra mestra, Nina , del qual només hi ha publicats extractes 1899, i El Roc del Frare , premiat el 1886 al concurs de la Societat Agrícola En francès escriví Harmonies eucharistiques , La dévotion i una Tragédie catalane , a més d’una rica obra teològica i filosòfica Malgrat la forma clàssica, la seva poesia és receptiva al…

Collaborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent 1901-03 i fundà i dirigí Pàtria Nova 1905 El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’ El Poble Català 1906-13 i dirigí El Gall 1912-13 Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi 1914, posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’ El Progreso El 1936 collaborà a Fructidor , òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya Publicà la novella Ànimes primitives 1910 Mantingué també una intensa activitat política El 1919 fou elegit regidor de l’…

Llicenciat en geografia i història, resideix a Andorra Nacionalitzat andorrà, fou director d’Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d’Andorra la Vella Collabora habitualment en mitjans de comunicació Segre , Diari d’Andorra És autor dels volums de narracions La selva moral 1993, premi memorial Anna Dodas 1994 i Els quatre pilans 1998, i de les novelles Les ànimes sordes 2000, Obaga 2003, L’any dels francs 2003, premi Nèstor Luján de novella històrica, Blau de Prússia 2006, premi Carlemany, La primera pràctica 2010, L’escala del dolor 2012,  Els ambaixadors 2014, premi Josep Pla,…

Collaborà a La Veu del Montserrat 1886-91 i molt especialment, amb llegendes, tradicions i narracions costumistes, a La Renaixença 1883-84 i 1889-97 Publicà també novelletes històriques Judit de Welp , 1892 i sobretot de costums, reflex d’una visió social conservadora Catalina , 1892 i 1896 El senyor Lluch ,1893 Cartes que no lliguen , 1895, Lo gorg de les ànimes , 1898  La tertúlia de la senyora Pepa ,1899 Una dona com no n’hi ha gaires , 1900, entre d’altres Publicà en castellà teatre històric La cuadra de Malvehí, o El orgullo de un nombre , 1897, narracions religioses i…

Exercí bàsicament com a periodista Començà escrivint poesia i, als anys vint, publicà narracions a “El Cuento del Diumenge” i a “Nostra Novella”, entre les quals sobresurten Fang en les ànimes 1930, de ressò didàctic, i El miracle de la rosa marcida 1931, amb imitació de components romàntics S’incorporà a Lo Rat Penat i participà en els Jocs Florals de l’entitat Treballà en la redacció d’“El Mercantil Valenciano”, on també feu de crític teatral Estrenà trenta-dues obres de teatre entre comèdies, sainets i sarsueles A partir del 1938 dirigí “La Correspondencia de Valencia”, “…

Collaborà a L’Aureneta , L’Atlàntida , Quatre Gats , La Nación  i La Renaixença , on publicà narracions i quadres de costums Cultivà la poesia, aplegada en el volum Íntimes s d la prosa poètica i la narrativa, que recollí a Llibre del dolor 1903, i la novella Cartes que no lliguen 1895, Lo nebot de D Pere 1894 i Lo gorg de les ànimes 1898 En el camp del teatre, on aconseguí major èxit, destacà amb sainets com La planxadora 1900 i El dinar de bodes 1904 comèdies com Don Tranquil 1898 i La gent d’ordre 1901, i peces de teatre líric com Barcelona al dia 1904 Adaptà algun vodevil…

Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes La Veu del Canigó , La Revue Catalane , Le Roussillon les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien sovint de models populars i…