Resultats de la cerca

Rector de les Escoles Pies de Mataró, el 1813 publicà Observaciones sobre la guerra de España contra Bonaparte i el 1834 la tragèdia La gloria de Iluro Amb l’obra Ópera española 1841 intentà demostrar l’aptitud de la llengua castellana per a l’òpera, i com a prova hi inclogué una traducció del Belisario de Donizetti Deixà unes Memorias históricas de Mataró 1866

Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau Piferrer en la crítica musical del Diario de…

Estrenà el drama La creu trencada publicat el 1884, de to romàntic És autor del llibret d’òpera La terra roja i diversos poemes, de composicions musicals Fou crític musical de La Crónica de Cataluña

Fill del marquès de Bellpuig, Antoni Dameto i Crespí de Valldaura Es doctorà en teologia a Roma Escriví poesia en italià, castellà i català un poema sobre les Germanies i un llibret d’òpera italiana Traduí al català la butlla Ineffabilis Deus de Pius IX

Marí de jove, fou tenor d’òpera i fabricant Escriví una vintena d’obres teatrals festives i intranscendents, entre les quals ressalten Món de mones 1871, Lo més tonto la pega 1875, Lo capità Manaia 1876, Un matrimoni gelós 1887 i Efectes d’una Exposició 1889

Des de ben jove residí a Madrid Hi treballà a la premsa local i hi estrenà la comèdia El fuego de San Telmo 1889 Collaborà amb Carles Arniches a diverses obres teatrals És autor de més de setanta peces, la majoria sainets i sarsueles Las mamás, La verdad desnuda, Éxito editorial, etc, i d’una òpera Marcia

Cronista de Sagunt Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt Publicà Historia de Sagunto y sus monumentos 1888 i diverses monografies locals, i reuní una interessant biblioteca i una collecció de làpides i monedes que hi foren trobades Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma , estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia

Estudià belles arts a Llotja i fou cantant d’òpera A Barcelona, estrenà diverses comèdies en un acte adaptades de l’italià Infanticidi , 1882 Mala jugada , 1891, i L’última voluntat , 1892 Mantingué un lligam molt estret amb el Liceu i n’esdevingué director d’escena el 1891 Els primers anys del s XX fou crític d’art de “La Publicidad” i progressivament abandonà l’activitat teatral per retornar a la pintura i al dibuix, les seves altres grans ocupacions

Doctor en Biomedicina, collabora habitualment en revistes científiques i culturals i en mitjans de comunicació, sobretot vinculats a la seva comarca d’origen, com ara Eco de Sitges , La Xermada o Ràdio Maricel És autor dels reculls Zoòtrop 1998, Kore 2001, Paisatge convencional 2002, Nix 2004, Assaig d'Àngel 2006, Domèstica veritat 2007, premi Màrius Torres 2006, Els llops 2009, amb Laia Noguera Clofent i Esteve Plantada i Extrema llum , que l’any 2013 guanyà el premi Recull de poesia Benet Ribas Ha escrit també el llibret d’òpera Bruna de nit 2006

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …