Resultats de la cerca

Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1989, cursà un postgrau de direcció teatral a l’Institut del Teatre Com a docent, des del 1989 ha impartit classes de llengua catalana i literatura en diversos centres educatius de la comarca de l’Anoia, i des del 2008 és catedràtic d’ensenyament secundari Collabora amb el Consorci de Normalització Lingüística i en diversos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals, i arran del 2008 realitza una intensa activitat pedagògica en pro de la Memòria Històrica Ha publicat obres d’assaig i estudis en diverses revistes…

Vida i obra Cursà estudis de teologia al Seminari de Mallorca, però els deixà inacabats El 1917 es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona i el 1962 defensà, a València, la tesi doctoral Ramon Llull y los orígenes de la literatura catalana Es dedicà a l’ensenyament Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina, és autor, entre d’altres, de Iuvenilia 1918, Àguiles 1920, L’amor de les tres taronges i altres poemes 1925, De l’alba al migdia 1929, Cançons de la terra 1947, Ofrena mística 1949, de l’extens poema…

Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà,  A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983,  Darrers batecs 1985, Encara no 1986,  Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de Ramon Llull,…

Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials i resident a Andorra, on guanyà el premi de poesia de la biblioteca pública del Govern d’Andorra 2000 amb No va ser l’aigua , i l’accèssit al Grandalla de poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra Ha publicat les obres poètiques Com mesos de juny 2001, La temperatura d’uns llavis 2002 i Elegies del final conegut 2005

Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913

Fill del director teatral Francesc Nello , i germà del geògraf Oriol Nello Intèrpret de flauta travessera, compagina l’activitat com a concertista i professor d’aquest instrument amb la d’escriptor, sobretot en els gèneres infantil i juvenil, activitat en la qual s’inicià l’any 1994 Ha publicat, entre altres obres, les narracions infantils i juvenils  L’Albert i els menjabrossa 1995, premi El Vaixell de Vapor 1994, El Duomo 1996, Per què no m’ho deies 1996,  Mr Monkey 1997, Després d’en Marcel 1997, La meva Eurídice 1998,  La porta prohibida 1999, Peter Snyder 1999, premi Enric Valor de…

Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954 Collaborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra collectiva en sis volums  Els castells catalans 1966 Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i del…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona 1900, exercí bàsicament com a historiador Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista, fruit de les quals és el volum Teoria de les nacionalitats 1900 Publicà els seus records de viatges Al marge del Sàhara , 1926 i diverses obres en les quals mantenia —sense excessiu rigor històric, però— la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participa-ció catalana en el descobriment d’Amèrica La descoberta d’Amèrica Ferrer, Cabot i Colom 1928, Catalunya, descobridora d’Amèrica 1929…

Eclesiàstic, collaborà assíduament a Sóller i a Grano de Mostaza , que fundà i dirigí És autor de la novella de costums La llar dels avis 1921 i de les obres Estudio biográfico del Dr José Pastor Castañer 1942 i Biografía del obispo Colom

De jove residí a l’Argentina i collaborà en diverses publicacions periòdiques catalanes amb articles i reportatges Destaca la seva participació a La Illustració Catalana i La Veu de Catalunya De retorn a Barcelona, el 1917 fundà  TBO , setmanari infantil en castellà de reconeguda popularitat Atesa la seva vocació periodística, la coneixença de diversos àmbits geogràfics i la fascinació pels viatges, les seves obres ofereixen agilitat d’estil i cura pel detall Destaca la publicació de narracions com De tots colors 1918, Cops de ploma 1918, El colom de Noè 1921, La font de Penya…