Resultats de la cerca

Collaborà en la premsa d’Alacant i publicà el drama en vers El precio de una corona 1879 i el poema La corona de flores 1887 Fou autor, amb Antoni Galdó, del recull biogràfic Alicantinos ilustres 1889

Llicenciat en filologia romànica el 1981 amb la tesi Per un’edizione critica del trovatore Bernart Martí per la Universitat de Roma La Sapienza, on es doctorà el 1987 amb la tesi Le Vite di Sant’Alessio Studio sulla letteratura religiosa in versi francesi fra XI e XII secolo , ha estat professor de la Universitat de Roma Tor Vergata 1989-2000 i professor visitant a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra en 1994-99 i el 2000 Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor d’estudis sobre èpica, novella i hagiografia francesa, sobre lírica trobadoresca i italiana…

Inicià estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret 1870, i feu estudis específics d’arxivística Succeí el seu pare, Manuel de ↑ Bofarull i de Sartorio , en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1892-1911 Feu estudis sobre la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana, i d’altres com La heráldica en la filigrana del papel 1901 i Los animales en las marcas del papel 1910 Intervingué en la publicació del darrer volum de la “Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona…

Vida i obra Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià 1838 a la de Barcelona Succeí el seu pare, Pròsper de ↑ Bofarull i Mascaró , en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1849, en el qual ja treballava des de catorze anys, i al qual dedicà una memòria amb motiu de la installació a la nova seu del palau del Lloctinent, el 1853 Dirigí, a partir del 1860, la publicació de vint-i-tres dels volums de la “Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón” Entre altres treballs d’interès per a la història literària, és autor d…

Residí a Madrid i publicà els volums poètics Flores marchitas 1884, Fibras que laten 1885, No hay corona sin espinas 1892, La razón cantada 1911, El país natal 1910, Pleamar 1924, la llegenda en prosa La caída de un coloso 1894 i el drama El bastardo 1918

Jesuïta, escriví tractats polítics Dictámenes , 1642 Causa y remedio de los males públicos , 1642 Corona virtuosa y virtud coronada , 1643 i obres ascètiques Vida divina y camino real , 1633 De la diferencia entre lo temporal y lo eterno , 1640 És conegut especialment per la seva traducció del Kempis al castellà

Missioner franciscà a Amèrica del Nord, residí a Querétano i a Michoacán Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima Palma 1695 i 1707, obra que inclou notícies històriques sobre Mallorca, una Sentència posada en boca de Ponç Pilat i també oracions i versos de diversos autors en català, castellà i llatí

Fou pedagog, vinculat a les escoles municipals de Barcelona D’idees liberals, arran dels fets revolucionaris del 1843 es decantà cap al moderantisme polític Publicà articles crítics i poemes als diaris barcelonins El Constitucional 1842, “El Artesano” 1843, “El Papagayo” 1843, La Verdad 1844, “El Liceo” 1847 i “La Corona de Aragón” 1854 Relacionat amb l’Institut Industrial de Catalunya, defensà els interessos dels obrers 1848-50

Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs 1935, Coverbos de dones 1935, Esperant el metge 1936 i El rebeinet 1936 El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal , un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista

Vida i obra Actiu durant el primer terç del s XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys Poc després, el 1430, fou adobat cavaller, i entre el 1430 i el 1433 se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els…