Resultats de la cerca

Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…

Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850 Deixà inèdits poemes en castellà i català, i publicà S’ermità pelegrí o camins de sa providència 1850, de 201 estrofes

Doctor en filosofia i lletres i en lleis, fou diputat a corts i governador civil de Barcelona 1923 Escriví comèdies com La conversió 1884, Entre bastidors 1885, Conspiració dinàstica 1886 i Món, dimoni i carn 1886, entre d’altres

Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié

Marquès de la Bastida, fill de Guillem Ignasi de Montis i Pont i Vic, fou diputat a corts per les Balears el 1844 Juntament amb JMQuadrado i Tomàs Aguiló, fundà La Palma 1840-41, on publicà poemes i narracions de caràcter humorístic i costumista És autor de comèdies en castellà, com Mi dinero y mi mujer 1841

Es doctorà en dret a Cervera, el 1829 El 1837 fou diputat a corts i, entre el 1865 i el 1868, alcalde i promotor fiscal d’Olot Practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau, de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant, escrit en català “sicut sonat”

Heretà del seu pare el monestir de Piedra, que reformà i restaurà Fou diputat a corts per Mataró, per Igualada i per Valls Publicà poemes Ensayos poéticos , 1848 La batalla de Bailén , 1851, obres teatrals Una lección de baile , 1852 Boadicea , 1853 Deudas pagadas , 1856 i El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 i Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866

Fou diputat a corts per les Balears, batlle de Palma i president de la Diputació Juntament amb JM Quadrado i Tomàs Aguiló, fundà “La Palma”, on publicà, amb el pseudònim Simón , poemesi narracions de caràcter humorístic i costumista, i la tertúlia La Dragonígera Deixà inèdites algunes comèdies moralitzants El error de muchos viejos , La crédula y el embustero , La ambición de mayorazgos i estrenà Mi dinero y mi mujer 1841

Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant, presidí les corts del Regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni ↑ Lo Frasso , i amb l’escriptor Marc Antoni de ↑ Camós , escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller 1576 Madrid 1586

Vida i obra Militar i alcaid del castell de Bellver de Cerdanya Un sonet liminar seu figura en el llibre de Lluís de Peguera, Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya Barcelona 1632 Poeta famós a l’època, en conservem una dotzena de composicions inèdites en català, generalmentde caràcter satíric, en diversos manuscrits Vicent Garcia li dedicà un sonet humorístic Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 140-151 Vegeu bibliografia